De vegades, sorprèn que les rivalitats ideològiques transcórreguen, en una democràcia com la nostra, perfectament homologada, per canals, diguem-ne, tan poc “civilitzats”. No existeixen raons objectives que justifiquen la ferocitat dels actuals debats polítics: els interessos materials o ideològics que defensen els grans partits no són, des de fa temps, massa contraposats; tant l’esquerra com la dreta propugnen (amb matisos importants, això sí) el mateix sistema econòmic; hi ha, en definitiva, nombrosos assumptes fora de la discussió partidista. Resulta, per tant, complicat d’entendre que la rivalitat entre les grans opcions polítiques siga tan acarnissada.
Les baralles dels polítics provoquen molta suspicàcia ciutadana; la gent sap que acabarà pagant els plats trencats. Nombrosos veïns de Xàtiva, per exemple, es quedaran sense regal de Reis per culpa de les rivalitats entre partits. Els Reis Mags volien portar-nos enguany diversos presents: dotacions per a les biblioteques, ajudes per a les persones dependents, indemnitzacions amb què pal·liar les destrosses causades per les pluges d’octubre... Demà de mati, però, no trobarem aquests regals al balcó o a la finestra de casa nostra. Com s’acosten eleccions, el govern valencià ha decidit que els Reis només poden venir d’orient, d’un punt indeterminat del llevant mediterrani (han d’arribar en vaixell al Grau de València).
Tothom sap que, en realitat, els Reis Mags no són tres, ni vénen d’orient, ni tenen sang règia (si els punts cardinals en determinaren l’essència, un xiquet de Filipines, posem per cas, els hauria de dir Reis d’Occident, ja que Melcior, Gaspar i Baltasar arribarien a les illes seguint la Ruta de la Seda). Al govern valencià, però, tant se li’n dóna la realitat! Les biblioteques públiques valencianes no rebran enguany els quatre milions d’euros que fixa el conveni subscrit amb l’administració central, perquè la Generalitat no ha volgut desembossar els dos milions que li pertoquen. Quant a la Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i d’Atenció a les Persones en Situació de Dependència, la nostra comunitat autònoma se situa, una vegada més (junt amb Madrid, Castella i Lleó, i Múrcia), entre aquelles que pràcticament no apliquen la norma. Les autoritats valencianes tenen endarrerits els dos processos previs a la concessió de les ajudes fixades per la llei: el registre de sol·licituds i la valoració dels graus de dependència. Els Reis no deixaran enguany a les persones dependents ni llibres ni ajudes.
Tenim, d’altra banda, l’assumpte de les pluges. L’Ajuntament de Xàtiva no va anunciar, com era la seua obligació, que un reial decret llei firmat el 19 d’octubre per la vice-presidenta primera del govern (presidenta en funcions aquell dia) Maria Teresa Fernández de la Vega (la general Westmoreland, segons els vietcongs del líder revolucionari Francesc "Ho Chi Minh" Camps) establia diverses mesures (indemnitzacions, beneficis fiscals, subvencions, crèdits) destinades a pal·liar els danys provocats per les inundacions de la tardor. Tampoc no van advertir que una orde del 20 de novembre (firmada pel ministre Alfredo Pérez Rubalcaba, altra bèstia negra dels populars) desenvolupava el decret i declarava zona catastròfica la nostra ciutat, la qual cosa permetia que els xativins afectats per les pluges pogueren sol·licitar les ajudes previstes. Pocs damnificats arribaren a temps, per tant, d’incloure aquestes sol·licituds de reparació en la carta als Reis Mags (si de cas, alguns associats d’ADEXA, assabentats de l’assumpte, a través del seu president, per pura xamba); la majoria ignorava, per falta de notificació oficial, l’existència mateixa de les ajudes.
Encara podríem fer una llista més exhaustiva dels entrebancs ficats per les autoritats valencianes als regals que vénen d’on “no toca”; podríem citar, per exemple, les traves al “xec bebè”, l’anunci de recurs al decret que regula la renta bàsica d’emancipació (que estableix les ajudes al lloguer per a joves d’entre 22 i 30 anys)... Conclusió: els governants locals i autonòmics, elegits per a millorar les nostres condicions de vida, no accepten cap millora social que vinga dels rivals polítics; només accepten regals vinguts d’orient (del punt cardinal situat a la dreta de tots els mapes). Clar que, d’aquest llevant mític, és a dir, de la dreta política i cartogràfica, tal com van les finances públiques valencianes, en pràctica bancarrota, no podrem esperar moltes millores socials; si de cas, llepolies, engrunes de carbó, dolces però ben negres.
(publicat a Levante-EMV, el 05 / 01 / 08)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada