diumenge, 13 de gener de 2008

Qüestió de noms

Era precís de dir-li matrimoni a la unió civil de dues persones homosexuals?”, pregunta Rocabuix amb un deix de dubte. “Tant s’hi val!”, emfatitza Eiximona, sabedora de les cabòries d’ell. “Són persones humanes com les altres i tenen els mateixos drets”, afirma amb convicció. “Avui, mossèn Joan ha dit que el mot matrimoni deriva de l’expressió llatina matris monium, dret que adquireix la dona casada a ser mare dins la legalitat”, tercereja Somina. La paraules d’elles, però, no mitiguen els dubtes d’ell, que darrerament pega moltes voltes a l’assumpte: ara es decanta per les tesis de Radaurí, “la relació entre la cosa i el seu nom és sempre arbitrària”, ara adopta la teoria etimològica. "La culpa és de l’ànsia de casar-se que li ha entrat a tothom”, pensa. “Quan jo tenia vint anys, els progressistes no volíem casar-nos; érem partidaris de l’amor lliure. Ara, fins i tot les parelles de fet volen figurar en un registre”, murmura amb aire nostàlgic. “Els bisbes haurien d’estar eternament agraïts al moviment gai i a l’esquerra en general; l’un i l’altra salvaran el matrimoni burgès”, conclou.