dimecres, 2 de gener del 2008

El millor, penjat!

“M’ho ha contat Elisenda, que treballa al gabinet de presidència”, xiuxiueja Somina. “El mes passat, se celebrava una recepció oficial al Saló Noble. Eren presents diversos càrrecs polítics del govern, la corporació del cap i casal, i els màxims dirigents de la diputació. Entre els assistents, estava, no cal dir-ho, el president. En un moment donat, la dona també volgué entrar a la recepció”. Eiximona i Jonça no perden detall. “Com és que no havia entrat amb el seu marit?”, pregunten encuriosides. “El marit havia marxat al despatx de matí, com tots els dies. Ella s’havia de reunir amb ell a les sis de la vesprada, però va arribar tard a la cita, ja ho veieu”. Somina s’atura una estona i encén, amb aire misteriós, una cigarreta. “Continua, continua”, fan les seues amigues. Somina torna a embastar el fil del relat: “Els membres del servei de seguretat li van barrar el pas. Un dels escortes se la va mirar de dalt a baix”. Ací intervé Eiximona: “Amb l’edat que té –ja va sent una dona madura–, hauria de canviar d’estil. Aqueixes minifaldilles tan ajustades que duu, les mitges llampants, la cabellera rossa tota estovada i els llavis pintats de roig encès donen peu... no sé... al malentès, no creieu?”. “Ja ho pots ben dir”, ratifica Jonça. Somina prossegueix: “El cap de l’escorta anuncià sorneguer, pel mòbil, que una dona molt maca assegurava ser l’esposa del president. De seguida va aparèixer ell. Va corroborar que, efectivament, era la seua esposa i se la va emportar cap a dins. Un cop al Saló Noble, ella quedà endarrerida, saludant les esposes d’altres polítics. Llavors, ell –i ara ve el millor– s’acostà al seu rogle de contertulians i va dir, amb una rialla, que no deixaven entrar la seua dona perquè, clar, l’havien confosa amb una meuca”. Eiximona i Jonça obrin uns ulls com unes taronges. “Això va dir el malparit?”, pregunten atònites. Eiximona, després d'uns breus instants de silenci, conclou: “El millor... hauria d’estar penjat!”. Rocabuix, que ha escoltat tota la conversa, s’amaga darrere del periòdic.