Des de fa uns dies, alguns àudios i fotos confirmen tot allò que ja sabíem: que el rei "emèrit" és un home capaç de fer-ne de totes. En el seu llibre Hasta la coronilla; autopsia de los Borbones (2008), que jo vaig llegir poc temps després d'editar-se, el periodista Iñaki Errazkin enumerava minuciosament les dones —Bárbara Rey inclosa— que el Borbó s'havia tirat fins aleshores. Alberto Saiz, antic director del CNI també va contar algunes coses en un conegut programa de televisió. En definitiva, ¡res de nou! També s'ha dit que alguna amant de Joan Carles tingué un final tràgic o dissortat. Potser per això, Bárbara Rey volgué assegurar-se que la seua vida no correria perill. En tot cas, el paper d'aquesta dona en un dels capítols sexuals més divulgats de l'anterior monarca és controvertit; diverses persones —una portaveu de Podemos entre elles—afirmen que s'està donant un tracte masclista a l'antiga vedet. Paga la pena dedicar unes línies, ni que siguen poques, a aquesta afirmació. S'ha dit que Joan Carles demanava, si s'encapritxava amb una dona, que li la portaren, però supose que la requerida podia rebutjar aitals pretensions.
¿Les va rebutjar Bàrbara Rey? Ja es veu que no. No seré jo qui reprove les relacions consentides entre dues persones adultes. Ara bé, certs aspectes de la conducta de la dona fan pensar. Segons s'ha dit, patia algun tipus de ludopatia. Havia perdut tots els seus estalvis en un casino. Per tant, podria haver acceptat el requeriment reial per mer càlcul econòmic. No lo he sido nunca, pero si tengo que serlo, como puta, voy a ser la más cara del mundo, sembla que va dir. Res a objectar. Tanmateix, caldria posar peròs als mitjans utilitzats per a extorquir el monarca, si és cert que va encomanar al fill menor d'edat enregistrar els encontres sexuals d'ella amb el monarca. ¡Possible corrupció de menors, encara que els fets ja han prescrit, i manca d'escrúpols monumental! D'altra banda, el tipus de preguntes que feia a Joan Carles demostra intel·ligència i designi d'acumular material com més sensible millor, per a garantir-se una futura seguretat personal i una bona font d'ingressos. I com havia confirmat Alberto Saiz, Bárbara Rey aconseguí el que volia. Percebé quantitats substancioses de diners i treballs en televisions públiques —a Canal 9, per exemple.
No crec que explicar bé les coses puga ser titllat de masclisme. Però anem a Joan Carles. Ell es procurava el solaç sexual i els ciutadans li'l pagàvem. Pel que es veu, la infraestructura per a la folgança eròtica amb les seues amants (llocs dels encontres, serveis d'escorta, trasllats) solia anar a càrrec de l'erari públic. També es pagaren amb diners dels contribuents les quantitats que rebé Bárbara Rey. Ell es divertia i nosaltres costejàvem el sarau. Com més va, més clar queda que era un miserable i un grandíssim irresponsable. (I no estic referint-me a la irresponsabilitat jurídica que estableix la Constitució.) Els enregistraments deixen clar que no es tallava un pèl durant les converses amb la vedet. No sols parlava d'assumptes "privats", sinó també d'afers sobre els quals hauria d'haver tingut màxima discreció, atesa la seua condició de cap d'estat. Els serveis d'intel·ligència tampoc no surten airosos, perquè foren incapaços de detectar que s'estava enregistrant tot el que feien i deien els amants. El material podria haver caigut en mans dels serveis secrets d'un país estranger. ¡Mare meua! Després està la infidelitat amb la reina Sofia.
Un monarca no disposa de vida privada, o la té molt restringida. Quan Joan Carles amollava a l'amiga com anaven les relacions entre ell i la reina, també tocava un tema sensible. Les conductes d'un monarca constitucional han de ser irreprotxables, tant als seus exigus afers privats com a l'àmbit de les funcions i els papers assignats constitucionalment. Però el Borbó incomplí —ja no hi ha cap dubte— totes les obligacions, tant les legalment establertes com les implícites inherents al càrrec. Tinguérem un rei salaç i llicenciós, amb una vida privada clandestina que no s'adeia gens amb allò que s'espera d'un monarca honorable i exemplar. Encara més. Els àudios fan sospitar que el 23F fou cosa seua i que el general Armada callà tot el que sabia, és a dir, que el Borbó no fou qui aturà el cop del 23F, sinó qui el va promocionar. Els enregistraments que s'han conegut —alguns almenys— van estar en mans de Ricardo Martí Fluxá, Secretari d'Estat de Seguretat en el govern d'Aznar. Degué sospitar que n'hi havia còpies. Per això ningú no s'atreví a fer-li res a l'actriu. Una dona previnguda, la vedet. Però no hi ha paraules suficients per a definir el Borbó.
¿Les va rebutjar Bàrbara Rey? Ja es veu que no. No seré jo qui reprove les relacions consentides entre dues persones adultes. Ara bé, certs aspectes de la conducta de la dona fan pensar. Segons s'ha dit, patia algun tipus de ludopatia. Havia perdut tots els seus estalvis en un casino. Per tant, podria haver acceptat el requeriment reial per mer càlcul econòmic. No lo he sido nunca, pero si tengo que serlo, como puta, voy a ser la más cara del mundo, sembla que va dir. Res a objectar. Tanmateix, caldria posar peròs als mitjans utilitzats per a extorquir el monarca, si és cert que va encomanar al fill menor d'edat enregistrar els encontres sexuals d'ella amb el monarca. ¡Possible corrupció de menors, encara que els fets ja han prescrit, i manca d'escrúpols monumental! D'altra banda, el tipus de preguntes que feia a Joan Carles demostra intel·ligència i designi d'acumular material com més sensible millor, per a garantir-se una futura seguretat personal i una bona font d'ingressos. I com havia confirmat Alberto Saiz, Bárbara Rey aconseguí el que volia. Percebé quantitats substancioses de diners i treballs en televisions públiques —a Canal 9, per exemple.
No crec que explicar bé les coses puga ser titllat de masclisme. Però anem a Joan Carles. Ell es procurava el solaç sexual i els ciutadans li'l pagàvem. Pel que es veu, la infraestructura per a la folgança eròtica amb les seues amants (llocs dels encontres, serveis d'escorta, trasllats) solia anar a càrrec de l'erari públic. També es pagaren amb diners dels contribuents les quantitats que rebé Bárbara Rey. Ell es divertia i nosaltres costejàvem el sarau. Com més va, més clar queda que era un miserable i un grandíssim irresponsable. (I no estic referint-me a la irresponsabilitat jurídica que estableix la Constitució.) Els enregistraments deixen clar que no es tallava un pèl durant les converses amb la vedet. No sols parlava d'assumptes "privats", sinó també d'afers sobre els quals hauria d'haver tingut màxima discreció, atesa la seua condició de cap d'estat. Els serveis d'intel·ligència tampoc no surten airosos, perquè foren incapaços de detectar que s'estava enregistrant tot el que feien i deien els amants. El material podria haver caigut en mans dels serveis secrets d'un país estranger. ¡Mare meua! Després està la infidelitat amb la reina Sofia.
Un monarca no disposa de vida privada, o la té molt restringida. Quan Joan Carles amollava a l'amiga com anaven les relacions entre ell i la reina, també tocava un tema sensible. Les conductes d'un monarca constitucional han de ser irreprotxables, tant als seus exigus afers privats com a l'àmbit de les funcions i els papers assignats constitucionalment. Però el Borbó incomplí —ja no hi ha cap dubte— totes les obligacions, tant les legalment establertes com les implícites inherents al càrrec. Tinguérem un rei salaç i llicenciós, amb una vida privada clandestina que no s'adeia gens amb allò que s'espera d'un monarca honorable i exemplar. Encara més. Els àudios fan sospitar que el 23F fou cosa seua i que el general Armada callà tot el que sabia, és a dir, que el Borbó no fou qui aturà el cop del 23F, sinó qui el va promocionar. Els enregistraments que s'han conegut —alguns almenys— van estar en mans de Ricardo Martí Fluxá, Secretari d'Estat de Seguretat en el govern d'Aznar. Degué sospitar que n'hi havia còpies. Per això ningú no s'atreví a fer-li res a l'actriu. Una dona previnguda, la vedet. Però no hi ha paraules suficients per a definir el Borbó.
Vinyeta de Ferreres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada