divendres, 12 d’agost del 2022

¿Qui mana en la dreta?

Des de la dècada passada, estem immersos en un procés de grans canvis polítics que ningú no sap quan acabarà. L'alta volatilitat electoral, la baixa participació en les urnes i la por al futur dibuixen un horitzó incert. ¿S'estabilitzarà el sistema democràtic? Els analistes remeten al llarg termini. En fi, la crisi política crea pertorbacions a tot l'espectre polític, però afecta especialment la dreta conservadora espanyola, arrossegada irremissiblement cap a unes posicions cada vegada més extremes. L´últim episodi es desenvolupa aquests dies. Alberto Núñez Feijóo havia arribat per a moderar el PP, però tota la moderació se n'ha anat a fer punyetes tan aviat com han estat promulgades les mesures del govern central per a estalviar energia. Fa pocs dies, Núñez Feijóo les havia reclamat, però ara ha reculat. Això planteja una incògnita: ¿en el seu partit, mana ell o Isabel Díaz Ayuso? Segons aquesta, les mesures del govern social comunista atempten contra la llibertat. Hom ha de ser lliure de posar l'aparell d'aire condicionat a la temperatura que li vinga en gana. La presidenta autonòmica diu que l'obligació d'apagar tots els llums dels aparadors de les botigues convertirà Madrid en una ciutat trista i fosca. Díaz Ayuso és l'exponent màxima de l'anarquia de dretes. Per a ella, els polítics d'esquerres no són adversaris, sinó "enemics" que cal aniquilar. Núñez Feijóo ha hagut de fer marxa enrere. ¿No mana en el PP? Alguns diuen que es tracta de pura estratègia; als seus militants i votants d'altres comunitats autònomes tant els fa, i li convé que la líder madrilenya estiga tranquil·la. Tota pedra fa paret i cal tenir content tothom per a guanyar les properes eleccions generals amb majoria suficient. Tant se val dir blanc avui com negre demà. Però jo no ho tinc tan clar. ¿Quina persona comanda veritablement el partit més gran de la dreta espanyola? Són preguntes molt difícils de respondre; la política actual s'ha desordenat, s'ha tornat imprevisible, caòtica i, en bona mesura, incomprensible.
 
Peridis en El País