La gent normal solia tenir principis, és a dir, valors que determinaven les seues regles de conducta. Classe social i valors estaven íntimament relacionats. A poc a poc, però, les oligarquies han anat imposant els seus principis, l'individualisme i el patriotisme, que formen, en realitat, una proposta axiològica totalment buida. Podem dir, per tant, que hi ha molta gent sense valors. Per a les oligarquies, assegurar la integritat i la preeminència del sacrosant estat nació és el valor suprem. America first!, crida Trump. ¡España, lo primero!, afirma Abascal. Aconseguir que la classe treballadora abrace els principis patriòtics és prioritari per a la classe dominant; amb la vaselina del fervor patriòtic, els sacrificis que sovint s'exigeixen a les classes baixes s'empassen millor. La guerra n'és un paradigma; els membres de la classe treballadora sempre esdevenen carn de canó als conflictes armats. Així i tot, els sacrificis bèl·lics acaben sovint en revoltes socials. Recordem les reaccions contra les guerres de Marroc, a Espanya, o Vietnam, als EUA. En realitat caldria dir Americans first! o ¡Los españoles, lo primero!, perquè la vida i el benestar de les persones sempre han de ser prioritats de l'acció política. Però el discurs de la dreta ha pres altres rumbs. L'oligarquia ha introduït en l'agenda política temes que s'aparten del que interessa de debò a la classe treballadora, la viabilitat de l'estat del benestar. S'apel·la als grans principis vacus i molts treballadors són incapaços de detectar que la dreta apàtrida (el capitalisme mai no ha tingut pàtria) camufla (amb proclames de llibertat sui generis i patriotisme abrandat) retalls socials i privatització de serveis públics. En definitiva, molts assalariats voten per principis aliens i en contra d'interessos propis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada