dissabte, 12 de novembre de 2016

¡Que n'és, de difícil!

En 1965 s'estrenà The sound of music (titulat en Espanya Sonrisas y lágrimas), un film musical dirigit per Robert Wise i protagonitzat per Julie Andrews i Christopher Plummer. La pel·lícula era una adaptació de La família Trapp, novel·la de Maria von Trapp que ja havia tingut dues versions cinematogràfiques rodades en els anys cinquanta, La família Trapp i La família Trapp en Amèrica. En abril de 2015, la pel·lícula de Rbert Wise sortí del meu calaix dels records per motius que no tenien res a veure amb el setè art. S'acostava la data de les eleccions municipals. Un parent pròxim em va dir: «¿Ja has vist la llista de Compromís? Quasi tots els llocs de sortida estan copats per —i sil·labejà amb delectació— la família Trapp.» Sí, aquesta comparació era excessiva. La candidata nacionalista a l'alcaldia estava acompanyada, als primers llocs de la llista, pel seu marit, un germà i una col·lega de despatx. Però també hi figuraven dues persones, Joanjo Garcia Terol i Empar Penadés Estrela, que no tenien llaços familiars o professionals amb la cap de llista. ¿Influí tot açò en els resultats electorals de Compromís a la nostra ciutat? No sé.

Recordem que la llista xativina de la coalició nacionalista rebé, el 24 de maig de 2015, menys paperetes que la llista autonòmica. Des de llavors, sembla que les aigües del col·lectiu local de Compromís estaven agitades. El passat 2 de novembre, Joanjo Garcia renunciava la seua acta de regidor. Les tensions al si del Bloc —partit hegemònic en les agrupacions nacionalistes de la Costera— havien passat prou desapercebudes, però alguns vèiem venir la dimissió de Joanjo. Els seus pròxims deien, des de fa temps, que estava cremat. El dimissionari no ho desmentia. Ara diu que ha renunciat per motius personals. ¿Personals? Una decisió de transcendència política exigeix explicacions més clares als electors. Sobretot si circulen altres interpretacions de la dimissió. Es parla, per exemple, de cansament de Joanjo perquè es prenien resolucions en matèria de personal sense comptar amb el seu parer, ço és, sense comptar amb la seua opinió com a responsable municipal de Règim Interior i Recursos Humans. També corre la veu que se sentia desautoritzat per companys de partit. L'alcalde ha negat veracitat al primer rum-rum.

Segons els membres del grup municipal socialista, Cristina Sunyer és una persona seriosa, una política amb experiència —féu un treball opositor excel·lent—, una sòcia fiable. Que el seu equip es trenque abans d'haver completat l'actual període de govern municipal no és una bona notícia. «¡Una llàstima!», diuen alguns regidors socialistes. Però les opinions estan dividides al si dels col·lectius local i comarcal de Compromís. Un sector de la militància critica l'excessiu personalisme del tàndem Sunyer-Moscardó. L'acusen de ser un fre per al creixement de l'opció valencianista a Xàtiva. De fet, molt abans de les últimes eleccions locals, el col·lectiu xativí havia patit vàries defeccions. Algunes de les persones que abandonaren l'òrbita del Bloc militen ara en les files d'EUPV. Potser aquesta dada i l'absència d'una llista local de Podemos expliquen els resultats electorals de l'esquerra a la nostra ciutat. Els escapolits del Bloc degueren emportar-se vots d'amics, familiars i simpatitzants cap a la llista de Miquel Lorente. (Malgrat els resultats desatrosos en les autonòmiques, EUPV esdevingué la segona força més votada a Xàtiva.)

Tot açò demanava una reflexió profunda al si de l'agrupació local de Compromís. Durant l'any i mig transcorregut des de maig de 2015, algunes coses han canviat en el nacionalisme xativí: la militància ha elegit un nou secretari i la segona vicealcaldessa ja no forma part de l'executiva. Hom diu —off the record— que el relleu de Joanjo encara no s'ha fet públic pels dubtes de la substituta, Empar Penadés, número quatre en la llista presentada per Compromís a les passades eleccions locals. Empar sembla tenir dificultats per a fer compatibles el seu treball de professora interina, sense plaça a Xàtiva, i una dedicació responsable a les obligacions municipals. Rep pressions perquè no renuncie l'acta. ¿Raó? El nou regidor nacionalista seria Salvador Moscardó. La seua entrada a l'Ajuntament tornaria a suscitar xanxes. «Ja tenim la família al complet», diria el meu parent. Bromes a part, ¡que difícil és prendre decisions polítiques encertades pensant alhora en el bé de la ciutadania i en no deteriorar la imatge del partit en què hom milita!

(publicat a Levante-EMV, el 12/11/2016)