divendres, 18 de juliol de 2014

La república haurà d’esperar

—Mestre, mai no s’havia vist que un membre de la reialesa hagués de seure al banc dels acusats per ocultar diners als funcionaris de la tresoreria —s’estranyen els alumnes.
—Tampoc no s’havia vist mai que uns estudiants mediocres volgueren suplantar els oracles i endevinar l’avenir —sospira l’ancià. La princesa no seurà a l’escambell.
—¿Com estàs tan segur? —pregunten els joves.
—Els magistrats de la cort d’apel·lació pertanyen a la casta superior; no permetran que la princesa declare davant d’un tribunal provincial. Això alçaria la veda contra la monarquia.
—¿Per què? —interromp un alumne.
—Perquè el sobirà podria haver instigat el frau i l’ocultació —explica el vell professor—. «¿Com permets que una princesa d’Ermòtia visca en un pis de l’eixampla?», hauria amollat al marit de la seua filla. El xicot, perfectament assabentat de com funcionen els afers econòmics a cal sogre, hauria pensat: «Fer com fan no és pecat.» Resumint, la princesa i el seu marit podrien al·legar, durant la vista, que els seus tripijocs amb la tresoreria han estat idea del mateix monarca. Si això s’arribés a demostrar, la caiguda de la monarquia seria inevitable.
—Millor —fa un alumne—. Així podríem proclamar la República d’Ermòtia.
—Amb la monarquia cauria també el sistema de castes. Definitivament, la cort d’apel·lació no permetrà que la princesa sega a la banqueta. La república haurà d’esperar —diu el mestre amb un deix de resignació.

2 comentaris:

Juanjo Climent ha dit...

El problema de Ermotia es qua a mes del rei, el gendre, i la filla hi han moltissims mes; ja m'agradaría que fora tan sencill tot. Abans que la República, crec que hi hauria que netejar moltes coses, i sobre tot a molta gent, tal vegada masa gent


Ximo ha dit...

Estic totalment d'acord. Però m'abellia fer un joc literari, una mena de microrelat en què intente sintetitzar el rerefons d'un afer judicial que causa gran expectació en Ermòtia.