dissabte, 12 de juliol de 2014

El defensa granera

Durant molt de temps, l’últim defensa, l’encarregat d’evitar in extremis les possibles incursions de l’adversari, era anomenat defensa granera —l’sweeper anglès, o defensa escoba castellà. Però avui ja no s’estila aquest lèxic futbolístic. Ara, un defensa granera és un lliure —líbero, en la llengua de Quevedo. Doncs bé, l’alcalde de Xàtiva vol jugar en posició de lliure per a frenar  les incursions de l’adversari, el tripartit —o el tetrapartit, qui sap—, que podria marcar, en les pròximes eleccions locals, més gols que Alemanya a Brasil. Perillen l’alcaldia i les presidències de la diputació i l’organització provincial del seu partit. Fa uns anys, aquesta acumulació de càrrecs podia convidar a l’optimisme, perquè els polítics solen agranar cap a casa. Algun xativí degué pensar: «Ara és la nostra; Rus farà molt per la ciutat». Qui cregués això estava totalment equivocat. Som on érem; no hem progressat per damunt d’altres ciutats de les comarques centrals. No s’ha impulsat un desenvolupament urbanístic coherent, ni un model econòmic sòlid que esmorteïsca les crisis. Tampoc no s’ha promogut una política cultural d'altura.

Tots els esforços de l’alcalde s’han dirigit a consolidar el clientelisme i disparar focs d’artifici. «La ciutat mai no havia estat tan bonica», diuen alguns. Sembla, però, que ornamentar l’Albereda i uns pocs carrers de l’eixampla no servirà per a revalidar la majoria absoluta dels peperos xativins. Alguna cosa es deu olorar Rus —potser té informació privilegiada; el Consell impedeix l’accés als estudis trimestrals que realitza l’empresa Datos de Opinión SL per a la Conselleria de Presidència. En qualsevol cas, sembla que l’alcalde ha enviat un avís als seus: «Busqueu-vos la vida que açò s’acaba.» Ara bé, com que un partit dura noranta minuts i no s’ha de donar, fins a l’últim segon, cap pilota per perduda (Luis Molovny dixit), la nostra primera autoritat ha decidit de posar-hi el coll. ¿Algú havia dit que teníem un alcalde absent? A partir d’ara, serà omnipresent, serà un sweeper. Acudirà a totes les jugades que es desenvolupen en la frontal de l’àrea. Es multiplicarà per mil. Voldrà estar present allà on hi haja una foto.

De fet, ja s’ha deixat veure en diversos esdeveniments: la presentació de la Fundació Carralero, la nova programació dels canons d’aigua emplaçats al Castell, l’inici dels treballs de neteja que Imelsa duu a cap en diferents barrancs del terme... Qualsevol excusa és bona. Ara bé, l’aparició més apoteòsica del nostre edil es produí durant l’assemblea extraordinària de l’Olímpic. Rus havia anunciat que es retirava de la presidència del club. Molts sospitàrem que feia teatre; a finals de la temporada 2011-12, ja havia actuat de la mateixa manera. En fi, els socis reunits a la Casa de Cultura es van prestar a l’escenificació d’un drama amb final previsible. Quan tots donaven mostres de fatiga i abatiment, la veu de Rus sonà condescendent a través del mòbil de José Enrique Sanchis: «Au, vinga, va. Seré president del club una temporada més.» Imaginem-nos l’escena i els afalacs. «Gràcies, Alfonso. Què seria de nosaltres sense tu. Ets el més gran. Et volem», degué clamar a l’uníson el cor de pilotes. L’sweeper havia allunyat de nou la situació de perill. La continuïtat de l’equip en Segona B estava garantida.

I també està garantida la disponibilitat de diners públics; el club se sosté gràcies al contribuent. L’Olímpic, que ha rebut aquesta darrera temporada una subvenció de 59.000 euros, no paga cap despesa de la Murta. El manteniment i el consum de l’aigua i l’electricitat van a compte de l’Ajuntament. L’estadi és propietat municipal, però l’utilitza exclusivament el club (el greuge comparatiu amb altres entitats cíviques és estratosfèric). En total, les arques municipals haurien destinat enguany més de 120.000 euros al club dels nostres amors. Sense l’alcalde, el futur de l’entitat seria ben boirós. En plata: sense diners del comú, no hi hauria club, ni Segona B, ni res de res. I açò em dóna peu per a una última reflexió. Bé que la missió principal d’un governant és gestionar el pressupost amb honradesa, equitat i eficàcia, el nostre "defensa granera" podria sentir la temptació de balafiar en propaganda, d’ací a maig de 2015, els diners del contribuent. Si perd les pròximes eleccions municipals, qui vinga darrere ja s’apanyarà amb els vora vint-i-dos milions d’euros que deu l’Ajuntament. ¡El que ens espera! I açò només acaba de començar.
 
(publicat a Levante-EMV, el 12/07/2014)