dijous, 10 de juliol de 2014

El dubte de Joan Expòsit

—Mestre, ¿de quina cosa ha de ser protegit el monarca dimissionari?
—És una història molt llarga. Durant el seu regnat, estava a cobert de qualsevol litigi; era inviolable i irresponsable. No tots els membres de l’assemblea legislativa estaven d’acord amb aquests privilegis reials. Alguns eren del parer que la inviolabilitat no podia abastar la vida privada del sobirà. Però els monàrquics, majoria aclaparadora, havien imposat el seu criteri. Volien estalviar escàndols. Eren molt conegudes les febleses del rei. La promiscuïtat, posem per cas, li venia d’herència. Tots els seus avantpassats havien estat faldillers (tots excepte la seua rebesàvia, dona ardorosa que s’inclinava, com és natural, pels calçotets).
—Però tots els sobirans tenen inclinacions llibertines; han de tenir hereus, per a garantir la continuïtat del seu llinatge —van interrompre alguns deixebles—. No trobareu cap sereníssima que haja fet promesa de romandre cèlibe.
—Sí, però un capteniment massa llicenciós augmenta considerablement el nombre de descendents. Si qualsevol jutge de districte pogués admetre demandes de paternitat de súbdits que afirmen ser fills extramatrimonials del monarca emèrit, se suscitaria un veritable embolic jurídic; les lleis d’Ermòtia no fan distinció entre fills matrimonials i extramatrimonials. Així que la majoria monàrquica de l’assemblea legislativa ha decidit de concedir fur especial a l’antic sobirà. Quan entre en vigor aqueix privilegi, els magistrats de la Cort Suprema, amics i aduladors de la reialesa, posaran l’estellador.
—¿És just, això? —qüestiona l’alumne Joan Expòsit.
—Pregunteu massa —respon el mestre mentre fa mitja volta.