diumenge, 20 de juliol de 2014

Inseguretat jurídica

—Mestre, ¿concedir fur especial al monarca dimissionari, una persona que ja no ocupa cap càrrec institucional, és conforme a la Carta Magna d’Ermòtia?
—El dret no és la meua especialitat —contesta el vell professor—, però un conegut meu, magistrat emèrit, afirma, taxatiu, que una llei ordinària no pot modificar allò establert a la llei fonamental. Cal tenir present, a més, el perjudici causat a tercers. El privilegi de la persona que només pot ser jutjada pel la Cort Suprema priva els seus demandants del dret de recurs que assisteix qualsevol perjudicat per una sentència desfavorable.
—Doncs l’opinió dels juriconsults no sembla influir molt en el nostre legislador —interromp un alumne—. L’Assemblea Legislativa ha decidit de donar un estatuts especial a l’anterior rei. No podrà ser encausat per fets esdevinguts durant el seu regnat i gaudirà de fur màxim, penal i civil, a partir de la seua abdicació. En resum: les possibles demandes contra ell seran vistes per la Cort Suprema, els magistrats de la qual simpatitzen amb la causa monàrquica. L’antic sobirà tindrà, per tant, protecció jurídica màxima i amb efectes retroactius.
—Així i tot, jo no estaria tranquil —somriu l’ancià—. Els partits de l'oposició ja han anunciat la seua intenció d’anul·lar aquest estatus privilegiat. «Una llei ordinària pot ser revocada per una majoria parlamentària distinta de l’actual», han advertit. D’altra banda, els magistrats de la Cort Suprema estan enfadats. «Se’ns està penjant el capell de llepaculs de la reialesa», es queixen.
—Mon pare diu —tercereja altre deixeble— que l'antic monarca medita retirar-se al país alpí on ja sojornava la seua àvia.