dimarts, 20 d’agost de 2013

Uns dies de descans

He estat viatjant uns dies per terres llunyanes. En tornar a la pàtria —pàtria en sentit homèric, clar—, m’he assabentat dels fets que han esdevingut notícia durant la meua absència: les declaracions de diversos caps del PP davant el jutge Ruz, les propostes estrambòtiques del president de la patronal, les cues a l’entrada i la sortida de Gibraltar, les inclinacions feixistes dels líders valencians de Nuevas Generaciones, la reacció de Rus llevant importància als nyaps dels cadells peperos... ¡Temps aquells en què agost suposava un parèntesi per a tota classe d’activitat! Tradicionalment, aquest mes s’havia de dedicar únicament a criticar el programa de fira, com més va, més devaluat. Però sembla que els polítics no estan disposats a donar respir ni en vacances d’estiu. Les notícies internacionals tampoc no han estat gens amables; el conflicte egipci, posem per cas, s’aboca perillosament a la guerra civil pura i dura. He de reconèixer la meua sort, per haver-me pogut isolar, durant uns jorns, de tota aquesta plèiade de desficacis. Però toca tornar a la realitat. Sense anar massa lluny, he de pensar en el pròxim text quinzenal per a Levante-EMV (l’anterior columna, enviada abans de marxar de viatge, la vaig deixar programada al tauler de blogger). Encara no sé quin tema tractaré a l'article del proper dissabte. Em costa trobar algun assumpte local interessant. Deu ser la síndrome de qui ha de posar mans a l'obra després d’un temps de descans.