dijous, 29 d’agost de 2013

L’estratègia del ventilador

En realitat, quan compara les banderes franquistes amb les republicanes, el PP intenta focalitzar el debat en els comunistes. Vol equiparar les atrocitats franquistes amb les comeses pels quadres del PCE a la reraguarda republicana. ¿Per què no agita, doncs, l’espantall de la bandera roja amb la falç i el martell? Doncs, perquè resulta més útil, a l’efecte d’avortar qualsevol vel·leïtat republicana, desprestigiar el tot en comptes d’una part. La història juga a favor del PP. Durant la guerra, el PCE esdevingué un dels principals defensors de la República. Durant la postguerra, bona part dels nombrosíssims exiliats republicans que lluitaren a la resistència francesa també militava al PCE. Els guerrillers espanyols combateren valerosament contra els nazis alemanys i col·laboraren activament en l’alliberament de tot el Midi. No és cert que les guerrilles foren exclusivament comunistes; també hi col·laboraren els socialistes, els anarquistes... ¡Millor! Per al Partit Popular, això justifica ficar tota l’esquerra en un totum revolutum.


Ara bé, aquesta estratègia d’arremetre contra la II República només resulta útil internament. Internacionalment,  ha tingut uns efectes que no deuen agradar molt als conservadors. En els actes que periòdicament commemoren el final de la Segona Guerra Mundial i l’alliberament dels camps de concentració nazis, sempre onegen banderes republicanes —rarament es veu l’actual bandera constitucional. Al bosc de banderes (franceses, angleses, nord-americanes, italianes, poloneses...) que presideixen les cerimònies en memòria dels presoners d’Auschwitz, Buchenwald, Mauthausen, no és fàcil trobar una bandera espanyola monàrquica; és omnipresent la republicana. Als líders peperos que comparen la bandera tricolor amb la bandera franquista, per a defendre els joves fotografiats en actitud feixista, se’ls hauria de caure la cara de vergonya. El PP intenta distraure l’atenció del moll de la qüestió: allò rebutjable d’exhibir una bandera amb simbologia franquista o nazi no és la seua aconstitucionalitat.
 
La Constitució tampoc no al·ludeix al penó de la falla República Argentina, ni al banderí de l’Olímpic. ¿Els hauríem d’amagar, per no tenir cobertura constitucional explícita, fora del suport genèric derivat de la llibertat d’expressió? Siguem seriosos. Allò realment rebutjable de les fotos dels cadells del Partit Popular és l’espectre que s’amaga darrere de la parafernàlia amb què s’han retratat, una ideologia brutal condemnada unànimement per la totalitat dels demòcrates, europeus i de tot el món. El feixisme i el nazisme van provocar la tragèdia de la Segona Guerra Mundial. Traure a col·lació la bandera republicana és l’estratègia de qui vol posar em marxa el ventilador per a llevar-se de damunt les mirades acusadores. Però com deia a l'entrada anterior, no s’ha de confondre la II República amb allò que van fer alguns elements de l’esquerra. Seria com confondre la religió amb allò que fan alguns catòlics.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hitler: 17.000.000 morts; Stalin: 50.000.000 morts. Socialisme es llibertat

Anònim ha dit...

Xe Ximo que se et veu el plumerooo. Exculpes al PSOE del crims de la reraguarda a la guerra civil, com si no colaboraren a tots els comites locals amb el PCE, CNT, UGT, FAI passejant a la gent per les cunetes. O creant "chekas". La bandera "rojigualda" te mes de 200 anys d'historia. La morada nomes 8, i aixo que els principals pares de la II Republica van ser els promers que van dir "no es aixo, no es aixo"