dimarts, 20 d’agost de 2013

Flegma britànica

Una musulmana fa senyals a un taxi londinenc per tal que s’ature. Un cop dins de l'auto, la dona assenyala l'adreça a què vol anar i demana al conductor que lleve la música d'ambient, perquè ella no pot oir melodies occidentals. La seua religió li ho impedeix. «En l’època del profeta no hi havia música com aquesta. I ràdios o equips d'àudio, encara menys», explica mentre se subjecta el vel. «La música occidental és cosa d'infidels. Per tant, jo no puc escoltar-la.» En fi, el taxista apaga l'aparell i es queda pensatiu. Al cap d’una estona, atura el black cab en un cantó d’Oxford Street, surt del vehicle i obre amb amabilitat la porta de darrere. La dona se sorprèn i pregunta una mica enutjada: «¿Què passa? Encara no hem arribat al meu destí.» Hi ha uns segons de silenci. «Mire, senyora, en l’època del profeta no hi havia taxis. Així que, per favor, isca de l’auto i busque un camell que la transporte al seu destí.»