dimecres, 28 d’agost de 2013

Comparacions que no toquen

En difondre’s les fotos d’uns dirigents de Nuevas Generaciones que exhibien banderes nazis o franquistes, la dreta política i mediàtica ha passat al contraatac. Els portaveus conservadors han comparat la bandera franquista amb la bandera republicana. Es tracta, no cal dir-ho, d’una comparació mal feta. La II República fou un règim democràtic i absolutament legal. Acabà els seus dies enderrocat per un colp militar. En canvi, el règim dels militars triomfadors a la Guerra Civil només admet el qualificatiu de feixista. Fou un règim totalitari, de partit únic, que prohibí les llibertats de reunió, associació i expressió, i practicà una cruel repressió dels seus opositors. La dictadura franquista simpatitzà amb el feixisme italià i el nazisme alemany, responsables de l’extermini de milions d’éssers humans.
 
 
Ja comença a ser costum, a les files de la dreta, promoure la confusió entre la República i alguns dels partits que la van recolzar. Fins i tot s’oblida, de manera ben interessada, que hi hagué republicans catòlics i de dretes. (Sense anar massa lluny, dos prohoms vinculats a la nostra comarca, el general Vicente Rojo i Attilio Bruschetti, ambdós persones religioses, van defendre el règim republicà.) Republicans són quasi tots els estats democràtics del nostre entorn: Portugal, França, Alemanya, Itàlia, Suïssa... Per l’agost de l’any passat, amb motiu del 68 aniversari de l’alliberament de París cap al final de la Segona Guerra Mundial, la bandera republicana espanyola va onejar davant l’ajuntament de la capital francesa, en una cerimònia presidida per François Hollande i l'alcalde de la ciutat, que van retre honors als soldats espanyols de la Divisió Leclerc. En fi, el síndic adjunt del grup parlamentari popular a les Corts Valencianes, Rafael Maluenda, abans de dir que «tan inconstitucional és una bandera feixista com la republicana», ja havia comparat la unitat de la nostra llengua amb el III Reich. Ja dic, comparacions que no toquen.

2 comentaris:

Vicent Terol ha dit...

Sembla que, amb motiu d'aquest episodi (segons algunes fonts, fruit de la divisió interna del PP), alguns polítics de la dreta i periodistes marca Marhuenda tracten d'alentar la guerra de símbols, amb una equiparació disparatada, com bé apuntes a l'entrada.

Hui ha sigut Rafael Hernando qui, en una entrevista, ha repetit el mateix pseudoargument (http://politica.elpais.com/politica/2013/08/28/actualidad/1377699685_004216.html); cosa que fa pensar en si açò ja forma part de l'argumentari del PP.

Per cert. González Pons ens ho posat fàcil al dir que eixos xics "no saben ni el que fan". La resposta és automàtica: i per què són tots del PP?

Ximo ha dit...

Hi ha, efectivament, mocosos que ben bé no tenen ni idea del que signifiquen certs símbols, ni del que va significar realment el nazisme. Però a un càrrec polític, o al membre d’una executiva local, se li ha de suposar un mínim de preparació política. Si no, ¿en quines mans estan les organitzacions juvenils del PP?

Per altra banda, González Pons introdueix sibil·linament una al·lusió a Stalin absolutament delirant. Independentment de la meua nul·la simpatia envers aquest personatge sanguinari, s’ha de recordar que la Rússia Soviètica no volgué, en principi, envair cap Europa. S’hagué de defendre, això sí, de la invasió nazi al preu d’un altíssim nombre de víctimes. Els soldats russos combateren al costat dels que estan soterrats a les platges de Normandia.

Continuem amb les confusions i amb les comparacions extemporànies. L’argumentari pepero intenta comparar magnituds heterogènies. Qui se senta ofès per la bandera republicana i pense que la legítima fou l’altra (la franquista) és, simplement, un feixista. Aquesta és la qüestió: el franquisme sociològic encara no ha desaparegut.