dissabte, 16 de març de 2013

Clarobscurs

¿Què podríem dir del papa que acaba d’elegir el col·legi cardenalici? De moment, Jorge Mario Bergoglio, papa Francesc, planteja moltes incògnites i poques certituds. Hi ha qui opina que suposarà un gir per a l’Església. Jo no diria tant. La història mostra que l’organització eclesial fuig de les revolucions, dels girs copernicans. A tot estirar, només es poden esperar del nou papa petits canvis enllestits a mitjà o llarg termini. Em meravella l’alegria amb què alguns es llancen a fer pronòstics. Trobe més assenyat, en tot cas, plantejar les incògnites que obre el papat de Bergoglio. Primerament, tenim els enigmes que suscita la seua personalitat. El nou pontífex sembla una persona allunyada de la pompa. En la seua primera aparició a la llotja de les benediccions de Sant Pere, donà mostres d’humilitat i senzillesa. Alguns dels cardenals que l’acompanyaven exhibien pectorals d’or i pedres precioses; ell, una creu de plata. No duia l’esclavina roja de domàs ni l’estola amb brodats d’or que solen lluir els pontífexs en les grans solemnitats (únicament es ficà l’estola per a impartir la benedicció urbi et orbi).


En tot moment, es presentà com a simple bisbe (vescovo) de Roma. Després hem conegut altres trets de la seua personalitat: el seu passat peronista; la seua residència en un petit apartament de Buenos Aires; els seus trasllats en metro; les seues incursions en les zones més marginades de la capital argentina. Per altra banda, Bergoglio és cuervo (seguidor del Club Atlético San Lorenzo de Almagro, un històric del futbol argentí) i amant del tango. En fi, el papa ha triat el nom del poverello d'Assís, sant Francesc, per a exercir el pontificat. Tot això indica un tarannà distint al del seu predecessor. El teòleg Hans Küng ha dit que l’elecció d’aquest nom implica tot un programa d’intencions i que un jesuïta ha de ser per força bon teòleg i persona progressista. Jo crec, en canvi, que Küng peca d’optimisme. El papa serà bon teòleg (aparcant momentàniament la discussió sobre quina cosa siga la teologia), però les seues idees morals i doctrinals són absolutament tradicionalistes. Les seues proclames contra l’avortament i el matrimoni gai no admeten equívocs: Esto es una guerra de Dios contra una movida del diablo.

Així i tot hi ha qui espera del nou pontífex progressos en assumptes com l’accés de la dona al sacerdoci o la dispensa del celibat eclesiàstic. Continue pensant que hi ha excés de precipitació i optimisme. A la Companyia de Jesús, sempre hi ha hagut progressistes i retrògrads (cal recordar que el portaveu de la Conferència Episcopal Espanyola, Juan Antonio Martínez Camino, també és jesuïta). Bergoglio no sembla militar al sector més progressista de l’orde de sant Ignasi. I açò em duu a les controvertides relacions del nou papa amb la dictadura militar argentina. Entre 1973 i 1979, Bergoglio fou superior (provincial) dels jesuïtes argentins. Va conviure quatre anys, per tant, amb la dictadura. Diverses veus l’han acusat d’haver denunciat dos jesuïtes capturats i torturats pels militars. També s’ha dit que va denegar auxili a una jove embarassada que perdé el fill a les masmorres de l’Escola de Mecànica de l’Armada (ESMA). El papa acabat d’estrenar sempre ha negat els fets. Mai no se li ha fet cap imputació judicial.


Personalitats defensores dels drets civils —el Premi Nobel de la Pau Adolfo Pérez Esquivel, posem per cas— han negat qualsevol vinculació de Bergoglio amb la dictadura. El portaveu del Vaticà diu que les acusacions formen part d’una campanya d’injúries promoguda per l’esquerra radical i anticlerical. Tot indica, però, que el nou papa argentí va pecar almenys de laxitud; no va condemnar de manera prou explícita els abusos, les desaparicions, els raptes de nens. En canvi, els seus enfrontaments amb Néstor i Cristina Kirchner, a compte del matrimoni gai i l’avortament, han estat ferotges. Podem traure, per tant, unes conclusions provisionals: és possible que el nou pontífex denuncie la pobresa i la injustícia, que netege la Cúria Vaticana i modernitze un poquet la imatge de l’Església (assumptes no menors, certament), però esperar canvis més revolucionaris en matèria doctrinal és somniar truites. El temps dirà.

4 comentaris:

Príncep de les milotxes ha dit...

Es"pera"rem Ximo, encara que també m'agraden les pomes.

Ximo ha dit...

Home, altesa, quant de temps...

Doncs sí, demanarem peres, perquè les pomes... Crec que estan molt verdes.

Salut!

Anònim ha dit...

Si defensar el crim de l'avortament es ser progressiste...

pepetoni ha dit...

No conec cap progressista que defense de manera directa l'avortament. Els progressistes defensen que estiga despenalitzat. En canvi, els beats de dretes volen que estiga penalitzat. En altres paraules: voldrien clavar en la presó totes les dones que, per circumstàncies de la vida, es veuen obligades a avortar. ¿És progressista, açò, anònim?