dilluns, 30 de gener de 2012

Superstició i violència


L’altre dia, escoltava l’entrevista d’Eduard Punset al doctor Steven Pinker. Aquest professor de psicologia de la Universitat de Harvard parlava sobre la violència i els mecanismes que la provoquen. «Qui creu que només acceptant la paraula o els plans de Déu se salvarà d’una eternitat a l’infern pot pensar que fa un favor a altres persones si les tortura perquè abracen la fe. Creu que els fa el major favor de la seua vida: millor unes poques hores de tortura ací que una tortura eterna a l’infern. Anar dient pertot arreu que la Bíblia és mentida, posem per cas, és com propagar una malaltia mortal. Allò més responsable des del punt de vista de la seguretat pública és silenciar el propagador del mal abans que puga infectar altres persones.» Amb reflexions com aquestes, que serien perfectament extensibles a l’islam o al judaisme, el professor Pinker feia un balanç negatiu de la religió: «Probablement, les religions han fet més mal que bé. Com va dir Voltaire, qui aconsegueix que cregues en l’absurd pot aconseguir que faces veritables atrocitats. Hi ha moltes creences que deriven de supersticions. Si eliminem la superstició, eliminem les arrels de la violència.» I ficava l’exemple dels sacrificis humans en antigues religions. «Si llevem legitimitat a aquestes creences, si diem que l’infern no existeix, que no hi ha res després d’aquesta vida, que açò és tot el que tenim, ja no estaria moralment justificat torturar algú per a obligar-lo a convertir-se, ni silenciar ningú per heretge. Crec, per tant, que en general la veritat és més humana que la superstició», concloïa el professor.

1 comentari:

El cavall del retratista ha dit...

Reservoir Dogs, un bon referent.

http://www.youtube.com/watch?v=lzMpH9jjo4w