En 1918, el propietari de l’antiga empresa de diligències
La Alcoyana, que transportava viatgers entre Alacant i Alcoi, decidí de reconvertir
el seu servei de carruatges i substituir-lo per una línia de vehicles a motor. Gràcies
al recolzament financer d’altres inversors locals, La Alcoyana aconseguí
nombroses concessions de línies i esdevingué, a mitjan dècada de 1920, la
segona companyia de transport de viatgers de la península. Ja s’han acomplert,
per tant, els 100 anys d’una empresa que és part de la nostra història, de la
història de les comarques centrals. (Jo mateix conserve a la memòria les imatges
dels autobusos de La Alcoyana, fent transbordament a Xàtiva, abans de
prosseguir el seu camí cap a València.) L’ aniversari ha servit d’excusa per a editar
un luxós llibre amb material gràfic procedent de l’Arxiu Municipal d’Alcoi, i textos
de l’historiador Josep Lluís Santoja i el periodista Josep Maria Perea.
A més d’escriure la història de La Alcoyana, Santonja
recorda els orígens de les nostres comunicacions. (També es compleixen més de
150 anys del primer servei regular de viatgers entre Alacant i Alcoi mitjançant
carruatges tirats per cavalleries.) En realitat, la carretera continua sent
l’única connexió entre Alacant i les comarques de l’Alcoià i el Comtat. La
línia fèrria Xàtiva-Alacant mai no va ser completada, i l’únic tram conclòs —entre
Xàtiva i Alcoi— continua patint la manca d’inversió i millores. Santoja es
remunta al regnat de Carles III; cita un Reial Decret de 1761 que establia el sistema
radial de carreteres que havien d’enllaçar Madrid amb Galícia, Andalusia,
València i Catalunya. El marqués de Squillace seria l’encarregat —amb escàs
èxit, per manca de fons— de portar a cap aquell pla viari. Més tard, a mitjan
segle XIX, Alcoi esdevindria fita important a la planificació de la xarxa
viària provincial. (S’acabaria traçant la N-340, amb el mític port de la Carrasqueta.)
El text de Josep Lluís Santoja, recolzat en unes fotos
antigues esplendoroses i una magnífica documentació, rememora també els precedents
de La Alcoiana —esmenta, per exemple, La Hispano-Suiza del Serpis, companyia en
què va participar com a inversor el pare de l’escriptor Juan Gil-Albert— i els primers
òmnibus de marques avui ja desaparegudes. Als vehicles de La Alcoyana se’ls
acoblava la carrosseria en la pròpia ciutat, en un taller propietat de Francesc
Miró i Joan Reig. Les successives etapes de puixança econòmica alcoiana —a les
seues indústries tèxtil i paperera, es
van unir l'alimentària i la metal·lúrgica— coincideixen, per tant, amb
l’eclosió del transport per carretera. Amb 23 vehicles a motor, l’empresa
proporcionava servei a vuit línies que comunicaven Alcoi amb la resta de les comarques
alacantines.
Però La Alcoiana seria absorbida, en 1988, per Auplasa —Autobuses
Playa San Juan—, integrada actualment a l’empresa Subús i el grup Vectalia, nous
propietaris, per tant, de l’empresa degana del transport de viatgers a les nostres
comarques. Precisament, l’article de Josep Maria Perea glossa la figura de Joaquín
Arias, l’empresari lleonès que, a la dècada dels vuitanta, adquirí les accions
de La Alcoiana. El volum —coses del previsible fair play amb les administracions públiques— compta amb les inevitables
salutacions de Francisco Camps, Mario Flores, José Joaquín Ripoll, Sonia
Castedo i Jorge Sedano, alcalde d’Alcoi durant el passat període municipal.
Així i tot, paga la pena de fullejar les seues pàgines; contenen imatges i
dades que formen part —ja s’ha dit— de la nostra història recent.
(publicat a Espai del Llibre nº 14, Publicacions de les Comarques Centrals Valencianes)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada