dimarts, 17 de gener de 2012

La Alcoyana; más de 100 años de historia

En 1918, el propietari de l’antiga empresa de diligències La Alcoyana, que transportava viatgers entre Alacant i Alcoi, decidí de reconvertir el seu servei de carruatges i substituir-lo per una línia de vehicles a motor. Gràcies al recolzament financer d’altres inversors locals, La Alcoyana aconseguí nombroses concessions de línies i esdevingué, a mitjan dècada de 1920, la segona companyia de transport de viatgers de la península. Ja s’han acomplert, per tant, els 100 anys d’una empresa que és part de la nostra història, de la història de les comarques centrals. (Jo mateix conserve a la memòria les imatges dels autobusos de La Alcoyana, fent transbordament a Xàtiva, abans de prosseguir el seu camí cap a València.) L’ aniversari ha servit d’excusa per a editar un luxós llibre amb material gràfic procedent de l’Arxiu Municipal d’Alcoi, i textos de l’historiador Josep Lluís Santoja i el periodista Josep Maria Perea.

A més d’escriure la història de La Alcoyana, Santonja recorda els orígens de les nostres comunicacions. (També es compleixen més de 150 anys del primer servei regular de viatgers entre Alacant i Alcoi mitjançant carruatges tirats per cavalleries.) En realitat, la carretera continua sent l’única connexió entre Alacant i les comarques de l’Alcoià i el Comtat. La línia fèrria Xàtiva-Alacant mai no va ser completada, i l’únic tram conclòs —entre Xàtiva i Alcoi— continua patint la manca d’inversió i millores. Santoja es remunta al regnat de Carles III; cita un Reial Decret de 1761 que establia el sistema radial de carreteres que havien d’enllaçar Madrid amb Galícia, Andalusia, València i Catalunya. El marqués de Squillace seria l’encarregat —amb escàs èxit, per manca de fons— de portar a cap aquell pla viari. Més tard, a mitjan segle XIX, Alcoi esdevindria fita important a la planificació de la xarxa viària provincial. (S’acabaria traçant la N-340, amb el mític port de la Carrasqueta.)

El text de Josep Lluís Santoja, recolzat en unes fotos antigues esplendoroses i una magnífica documentació, rememora també els precedents de La Alcoiana —esmenta, per exemple, La Hispano-Suiza del Serpis, companyia en què va participar com a inversor el pare de l’escriptor Juan Gil-Albert— i els primers òmnibus de marques avui ja desaparegudes. Als vehicles de La Alcoyana se’ls acoblava la carrosseria en la pròpia ciutat, en un taller propietat de Francesc Miró i Joan Reig. Les successives etapes de puixança econòmica alcoiana —a les seues  indústries tèxtil i paperera, es van unir l'alimentària i la metal·lúrgica— coincideixen, per tant, amb l’eclosió del transport per carretera. Amb 23 vehicles a motor, l’empresa proporcionava servei a vuit línies que comunicaven Alcoi amb la resta de les comarques alacantines.

Però La Alcoiana seria absorbida, en 1988, per Auplasa —Autobuses Playa San Juan—, integrada actualment a l’empresa Subús i el grup Vectalia, nous propietaris, per tant, de l’empresa degana del transport de viatgers a les nostres comarques. Precisament, l’article de Josep Maria Perea glossa la figura de Joaquín Arias, l’empresari lleonès que, a la dècada dels vuitanta, adquirí les accions de La Alcoiana. El volum —coses del previsible fair play amb les administracions públiques— compta amb les inevitables salutacions de Francisco Camps, Mario Flores, José Joaquín Ripoll, Sonia Castedo i Jorge Sedano, alcalde d’Alcoi durant el passat període municipal. Així i tot, paga la pena de fullejar les seues pàgines; contenen imatges i dades que formen part —ja s’ha dit— de la nostra història recent.

(publicat a Espai del Llibre nº 14, Publicacions de les Comarques Centrals Valencianes)