Somniar amb el Sol i la Lluna

Aquest article ha estat publicat el 15/01/2011 a Levante-EMV,
adjudicant-se l’autoria erròniament a altre columnista

Com tots vostès sabran, acabem d’inaugurar any electoral. El pròxim mes de maig se celebraran eleccions municipals i autonòmiques. El panorama no pinta massa bé per a l’esquerra. Algunes enquestes auguren unes Corts Valencianes bipolars. El PP, malgrat els múltiples casos de presumpta corrupció en què està incurs, podria augmentar el nombre d’escons, és a dir, ampliar la majoria absoluta; el PSOE, en canvi, continuaria sense alçar el cap. Els socialistes pagarien així les conseqüències d’una crisi que, tot i no haver provocat ells, han gestionat de manera desastrosa. També és possible que Compromís i Esquerra Unida desapareguen de l’hemicicle. Certament, ací, al País Valencià, tota la culpa d’aquest previsible resultat no la té, ni de bon tros, la crisi econòmica. Els socialistes valencians vénen demostrant, a les últimes cites electorals, llur incapacitat per a oferir una alternativa creïble, un projecte que encoratge els votants.

I ja que parlem d’enquestes, anem a referir-nos a les serps (recorde que, no fa massa temps, se solien denominar així les boles infundades, les remors que algú feia circular inconscientment o de manera interessada). Durant les últimes setmanes, ha recorregut les converses i les tertúlies polítiques una d’aquestes serps: la possible existència d’una enquesta encarregada pels populars locals que els auguraria uns mals resultats electorals. Mentida? Globus sonda? Dijous, en una tertúlia radiofònica, el regidor Parra va desmentir l’existència de tal enquesta. Segur que no hi ha sondeig? Qui sap! Vistes les famoses revelacions de Wikileaks, jo no descartaria que el rèptil estiga ben viu i cuejant. De fet —com va posar de relleu Ricard Gallego—, el regidor semblava estar enviant un missatge subliminar: «D’ací a les eleccions, hem de suar molt, si volem renovar la majoria absoluta.» Atenció! Les notícies sobre l’existència de l’hipotètic sondeig —resultats negatius inclosos— ha sortit de les pròpies files populars (ja se sap: quan un assumpte està en boca de molts, mantenir la reserva acaba sent missió impossible).

«Com s’explica això, si el clientelisme polític del PP ha tingut tants beneficiaris?», preguntarà més d’un. Sí, però també ha tingut nombroses víctimes. En podríem nomenar algunes. Dies enrere s’ha sabut, per exemple, que l’Ajuntament deu als proveïdors més de 7 milions d’euros. Uns 90.000 estan amortitzats (són d’impossible execució, bé perquè les empreses creditores han desaparegut, bé perquè les factures han prescrit), però bona part dels 7 milions correspon als anys 2008, 2009 i 2010, és a dir, als darrers exercicis. Parlem de factures que l’alcalde tenia amagades al calaix. Les empreses i treballadors autònoms que no cobren s’estaran pujant per les parets. Tampoc no estaran molt contents els comerciants —enguany, la campanya de rebaixes no està funcionant molt bé—, ni els familiars de persones dependents, ni els aturats que estiguen inclosos en alguna llista negra... Conclusió: els populars xativins podrien tenir motius per a la preocupació. De fet, la seua llista ja va experimentar una davallada a les darreres eleccions municipals. De seguir la tendència, podrien perdre la majoria absoluta.

Aquestes perspectives de canvi polític no serien —ja es veu— mèrit de l’oposició; serien més bé producte del desgast lògic que implica l’exercici continuat del poder. Ara bé, què pensa fer l’oposició davant d’aquestes remors? Pel que es veu, el mateix de sempre! No sé vostès, però jo note a faltar unitat a les files de l’esquerra. La dreta és presenta unida a les eleccions. I el seu electorat és molt disciplinat a l’hora de votar. Entre les forces més progressistes, en canvi, són freqüents les desercions, l’abstencionisme i, sobretot, la desunió. ¿Algú ha pensat en la possibilitat —ni que siga remota— de presentar una llista única de progrés, una coalició de PSOE, Compromís i Esquerra Unida? Ja sé que això és somniar amb el Sol i la Lluna, però conec molta gent que estaria encantada de votar una coalició com aquesta. Un amic meu ha pensat fins i tot en el nom: Progressistes per Xàtiva. Si prengués carta de natura aquesta opció unitària, desapareixeria la sensació que tot el peix està venut. I és possible que l’alternança política, essència de la democràcia, tornés a ser viable. Ja dic: somniar truites!