Vaig penjar l’anterior poema de Mario Benedetti (possiblement escrit després d’expirar l’esposa del poeta), perquè el jo líric expressa molt bé la buidor de la mort i el desig de retrobament amb l’ésser estimat. La composició és, en realitat, una romança; la lletra i la música exalten aqueixa comunió final amb la natura en què creiem els qui no creiem en divinitats. Benedetti concep, des de la seua solitud, una mena de panteisme profà que potser li permet (ni que siga de forma imaginada) l’encontre anhelat. En aquest sentit, cal recordar que la poesia compleix tres funcions: lúdica, estètica (pròpies de qualsevol creació literària) i expressiva. En un poema, el jo líric tracta d’expressar els seus sentiments pregons; en això consisteix, bàsicament, la poesia. I clar, hi ha moltes persones, poc habituades a manejar sentiments, que troben cursi l’escriptura poètica. La lírica, per la circumstància acabada d’apuntar, és un gènere minoritari; no té massa lectors. Tenim la prova en un comentari fet al post anterior. Hi ha, però, poetes excepcionals que aconsegueixen de connectar amb un públic molt nombrós. Entre nosaltres, tinguérem el cas de Vicent Andrés Estellés; Mario Benedetti n’és altre. L’autor uruguaià ha publicat més de vuitanta obres de narrativa, teatre, assaig i poesia, algunes de les quals han estat traduïdes a més de vint idiomes. En assabentar-me de la seua mort, pensí que recordar el poema Estados de ánimo era una bona manera de retre-li un petit homenatge.
1 comentari:
gràcies per linkarme, faig el mateix amb el teu fantàstic blog
una abraçada des de Reus
Publica un comentari a l'entrada