dimarts, 28 d’octubre de 2008

Una bona peça!

Des que la igualtat de drets entre homes i dones avança imparable, ja no és cap novetat que elles arriben a guanyar unes eleccions democràtiques. Hillary Clinton, per exemple, comptava amb moltes possibilitats d’haver triomfat a les presidencials dels USA. Qui finalment podria ocupar, però, el despatx oval és Sarah Palin. Ara mateix, les enquestes, bé que continuen pronosticant el triomf dels demòcrates, mostren que les diferències d’intenció de vot entre Barak Obama i John McCain s’han reduït a un ínfim 5%. I clar, els analistes han tret a col·lació el cas de Tom Bradley, alcalde negre de Los Ángeles entre 1973 i 1993, i candidat demòcrata a governador de l’estat de Califòrnia: encara que els sondeigs li donaven un avantatge clar, fou derrotat pel candidat blanc dels republicans, George Deukmejian. Des de llavors, hom parla de l’efecte Bradley: moltes persones que pensen votar els republicans contesten als enquestadors, per no semblar racistes, que van a recolzar el candidat demòcrata negre.

Si finalment es confirmés la validesa de l’efecte Bradley, és a dir, guanyés les eleccions el tàndem McCain-Palin, l'exgovernadora d’Alaska podria acabar sent presidenta dels USA; John McCain és un home major i malalt. La biografia de Palin esgarrifa: durant l’època d’estudiant a l’institut de Wasilla (Alaska), fou líder d’un grup anomenat “Atletes Cristians”; el 1984, guanyà el concurs de bellesa “Miss Wasilla” (en què també fou elegida “Miss Simpatia”) i quedà en segon lloc al de “Miss Alaska”; després de graduar-se, treballà durant un temps com a periodista esportiva per a diverses televisions locals. El seu marit, Todd Palin, és operari de producció en un camp petrolífer de la companyia BP, cosa que, ves per on, ajudaria a comprendre les actuacions de Sarah com a governadora: volia, per exemple, explotar els jaciments de petroli i gas natural d’Alaska, incloent els situats al Refugi de la Vida Salvatge d’Alaska (ANWR, per les sigles angleses).

Quant a les seues posicions polítiques, la candidata afirmà, en ser preguntada pel canvi climàtic, que «tot i afectar Alaska més que cap altre estat, l’escalfament global no es pot atribuir a factors humans». Sarah Palin ha combatut el projecte federal d’incloure l’ós polar a la llista d’espècies amenaçades, adduint que la mesura, a més de ser precipitada i poc beneficiosa per als animals, perjudica el desenvolupament de les instal·lacions de gas i petroli al nord i nord-oest d’Alaska. Palin, que s’oposa al matrimoni homosexual i a l’avortament, milita a l’organització Feminists For Life i és membre destacat de l’Associació Nacional del Rifle (NRA). També és partidària del creacionisme, conjunt de doctrines biològiques que expliquen l’origen dels éssers vius com un acte creador de Déu. Defèn, per tant, el “disseny intel·ligent”, una teoria no científica que afirma la intervenció d’un ésser superior a l'evolució dels organismes.

Palin, que mai no ha viatjat a l’estranger (coneix Rússia perquè és veu des del cap Príncep de Gal·les, segons que ha manifestat ella mateixa) recolzà la invasió d’Iraq amb l’argument que era un missió divina. L’aspirant a vice-presidenta es qualifica d'ama de casa típica. Es presenta com una hockey mom (joc de paraules que recorda el soccer mom usat per a descriure l’ama de casa nord-americana de classe mitjana) i es declara aficionada a la pesca sobre gel, les hamburgueses d’ant i les motos de neu. El passat 11 d’octubre, en plena campanya electoral, fou declarada culpable d’abús de poder; sent encara governadora, havia cessat el Comissionat de Seguretat Pública d’Alaska, Walt Monegan, perquè aquest no havia volgut acomiadar l’excunyat de Palin, agent federal de policia, divorciat d’una germana seua. La candidata és, ja es veu, una bona peça!

3 comentaris:

Carme ha dit...

El problema que teniu els homes és, que com encara suporteu a contracor que una dona ocupe llocs de responsabilitat, poseu en funcionament la lupa. Però la poseu en funcionament només amb les dones. T’he de dir que les eleccions també aporten exemplars masculins que són unes bones peces: Reagan, Bush, Berlusconi i, ací a casa nostra, Gil i Gil, Alfonso Rus... Què vols que et diga? A mi em sembla que, si entre els homes és normal que puguen manar autèntics impresentables, que Sarah Palin arribe a guanyar unes eleccions demostraria que la normalitat també ha arribat a les dones.

Anònim ha dit...

Carme:

Entenc i compartisc el fons d’allò que has volgut dir. Però la qüestió és que Palin no guanyarà les eleccions. Si de cas, les podria guanyar —espere que no— McCain. Hillary Clinton anava de número u, però Palin és la número dos. I això, que una dona ocupe el número dos, si que entra dins de la normalitat. Per desgràcia!

Ximo ha dit...

En realitat, crec que la lupa l’ha posada, en tot cas, la primera comentarista. Tal com suggereix l’anònim (o l’anònima), vaig ficar de relleu la possibilitat frustrada d’un triomf de Hillary Clinton. És clar que personatges com els que enumera la primera remetent (Reagan, Bush, Berlusconi, Alfonso Rus...) són tan impresentables i populistes com Sarah Palin. La qüestió és que jo m’estava referint a unes eleccions concretes, les nord-americanes, i a uns candidats també concrets. Efectivament, al pas que anem, haurem de ficar la lupa (o la regla mil·limetrada) sobre tot allò que diem o escrivim, per tal de no caure en allò políticament incorrecte, o per no aixecar les suspicàcies de ningú. Sincerament, crec que, vistes les seues posicions polítiques, personatges com Berlusconi o Palin poden esdevenir, tots dos, un veritable malson per al progrés i la democràcia. Em definitiva, em negue a acceptar de bon grat certes “normalitats”, bé que vinguen avalades pels vots o per les estadístiques.