La bandera de la República Espanyola

Els resultats de les eleccions municipals del 12 d’abril del 1931 donaren la victòria als partits republicans en les principals ciutats espanyoles. Els guanyadors s’afanyaren a hissar la bandera tricolor als ajuntaments (Éibar fou la primera localitat en què onejà, el dia 13; després, ho faria a ciutats importants, com Madrid o Barcelona). El 14 d’abril, el rei optà voluntàriament per l’exili, després de l’avís dels polítics republicans, que asseguraren no poder “garantir la seguretat” del monarca ni de la seua família. Es va proclamar la Segona República. Una part del poble brandà la nova bandera a les principals places de les grans ciutats. Oficialment, fou adoptada per decret de la Presidència del Govern Provisional de la República del 27 de abril de 1931:

...El alzamiento nacional contra la tiranía, victorioso desde el 14 de abril, ha enarbolado una enseña investida por el sentir del pueblo con la doble representación de una esperanza de libertad y de su triunfo irrevocable. Durante más de medio siglo la enseña tricolor ha designado la idea de la emancipación española mediante la República. En pocas horas, el pueblo libre, que al tomar las riendas de su propio gobierno proclamaba pacíficamente el nuevo régimen, izó por todo el territorio aquella bandera, manifestando con este acto simbólico su advenimiento al ejercicio de la soberanía. Una era comienza en la vida española. Es justo, es necesario, que otros emblemas declaren y publiquen perpetuamente a nuestros ojos la renovación del Estado. El Gobierno provisional acoge la espontánea demostración de la voluntad popular, que ya no es deseo, sino hecho consumado, y la sanciona. En todos los edificios públicos ondea la bandera tricolor. La han saludado las fuerzas de mar y tierra de la República; ha recibido de ellas los honores pertenecientes al jirón de la Patria...

Posteriorment, la nova bandera fou institucionalitzada al primer article de la Constitució de 1931, que assenyalava:

...La bandera de la República española es roja, amarilla y morada...

La bandera que la Segona República adoptava com a pròpia era la mateixa que nombrosos grups republicans ja venien usant com alternativa a l’ensenya roja i groga, que identificaven amb la monarquia borbònica. Aquest ús previ permeté que, des d’abril del 1931, en proliferaren nombrosos exemplars i que fos adoptada de forma fulminant pel nou govern provisional. A més de simbolitzar el canvi radical del sistema, la inclusió del tercer color buscava el reconeixement del poble de Castella com a part vital del nou estat (els colors roig i groc ja representaven els pobles de l’antiga Corona d’Aragó). En vespres de l’adveniment de la República, tant els republicans progressistes i conservadors, com els militares coincidiren a considerar que el color morat suposava la inclusió del poble castellà a la bandera. Sorgirien projectes posteriors, com un basat als colors de la bandera tricolor francesa (representatiu dels postulats republicans, llibertat, igualtat i fraternitat, enfront de la monarquia), però mai no arribaren a ser legislats (els francesos tampoc no havien acabat d’acceptar la bandera tricolor fins a mitjan 1880, any en què es proclamà la Tercera República).

Durant els primers dies de la Guerra Civil del 1936, els insurgents feixistes brandaren la bandera tricolor, però després de moltes pressions i del recolzament de sectors monàrquics com ara el carlista acabaren assumint ràpidament la bandera monàrquica, que simbolitzava la seua oposició a la República. Durant la Transició Espanyola, després de mort el general Franco, gran part de l’esquerra a l’exili continuà reconeixent com a oficial la bandera republicana. Però el PSOE primer, amb Felipe González, i el PCE després, amb Santiago Carrillo, acceptaren de consagrar la bandera bicolor monàrquica al text de la nova Constitució de 1978. Això no obstant, durant tot el regnat de Joan Carles I, l’ús de la bandera republicana ha continuat vigent en àmbits no oficials i entre molts grups republicans d’esquerres que reivindiquen la supressió de la monarquia i el nou adveniment de la república.