diumenge, 26 d’octubre de 2008

Un passeig pel riu Albaida

El pas del riu Albaida per l’Estret de les Aigües fou durant la Prehistòria un veritable santuari per als nostres avantpassats. L’indret conserva jaciments prehistòrics com ara la Cova de la Petxina, la Coveta de Samit, la Cova del Túnel i, sobretot, la Cova Negra. A partir d’època medieval, proliferaren al riu múltiples obres hidràuliques. Des de Montaverner a l’Ènova, sorgí tot el seguit de sèquies que desvien les aigües per a regar les hortes de viles i ciutats. També es bastiren diversos assuts i, almenys, dos molins fariners: el Molí Malany, a Bellús, i el Molí Guarner, prop de la Cova Negra, que conserva vestigis de la resclosa i de la sèquia que desviaven les aigües fluvials, proporcionant força motriu tant al molí com a una antiga central elèctrica, coneguda popularment com la “Casa de la Llum”.

Les vores del riu són també pròdigues en fonts. El Balneari de Bellús, avui desaparegut, arribà a tenir molta anomenada i la Font de Bellús proporciona aigua potable a Xàtiva des del segle XV. La Senda de l’Estret conserva les restes de l’antic canal: les canonades, els respiralls que regulaven la pressió i els aqüeductes medievals que encara es fan servir a la conducció actual. Un d’ells, el del barranc del Cuadrado suporta també, des d’època medieval, la senda que discorre pel marge esquerre del riu, un camí de ferradura que menava fins a Cocentaina i Alacant. Al segle XIV, s’hi van construir dos ponts: un sobre l’Albaida, ja desaparegut, i altre sobre una rambla (l’actual barranc del Pont Sec, a la partida de Bixquert). Enfront del Molí Guarner, també queden les restes d’un antic pedró, la Creu dels Armaus, del qual només subsisteix la base.

Des de fa temps, el patrimoni que atresora el riu es objecte de múltiples escomeses. En uns casos, les agressions afecten elements històrics o artístics. En altres ocasions, fan malbé espais de gran valor ecològic. Fer la llista de tots els atemptats que suporta el riu és una tasca molt àrdua. Està, per exemple, el problema dels vessaments: l’Albaida rep múltiples agents contaminants: filtracions procedents d’indústries i granges, pesticides, aigües residuals de diverses poblacions (incloent-hi les d’Ontinyent, Canals i Xàtiva, a través del riu Clariana i del riu Cànyoles, respectivament)...

Espècies vegetals foranes, com ara la ludwigia uruguayensis, colonitzen el llit de l’Albaida. Com que les estacions depuradores no donen l’abast i la presa de Bellús reté les avingudes, impedint que el riu es regenere de forma natural, la vegetació hi creix de forma incontrolada. Les urbanitzacions envaeixen les ribes (sobretot als termes del Genovés i Xàtiva), degradant de forma irreversible la sortida de l’Estret de les Aigües a l’altura d’Alboi. Fa uns anys, unes obres de renovació del Canal de Bellús, dutes a cap per la Conselleria d’Obres Públiques i Urbanisme, van provocar importants destrosses als repiralls i canonades de l’antic Canal de Bellús, i a altres elements paisatgístics. Ara, les pluges recents han afectat l’estructura del Pont Sec.

Correm, per tant, el risc de perdre una part del nostre patrimoni històric i uns espais que sempre s’han fet servir per al lleure. Activitats com ara l’excursionisme, el bany, la pesca o l’escalada (la Penya de l’Aventador, per exemple, és perfecta per a la pràctica d’aquest esport) havien tingut sempre cabuda a l’entorn del riu. Hauríem de prendre consciència del perill que s’abat sobre un espai natural ben nostre i exigir amb rotunditat que les autoritats competents prenguen les mesures adients per tal de protegir-lo i regenerar-lo.
(publicat a Levante-EMV, el 25/10/08)