Dijous proppassat, la comunitat educativa inicià un calendari de mobilitzacions que podria culminar, el pròxim mes de novembre, amb una jornada de vaga. Aquestes mobilitzacions han estat convocades per organitzacions dels sectors implicats: associació de directors, sindicats docents, associacions de pares i mares, i organitzacions d’alumnes. Dijous mateix, es van realitzar —com ja s’informava des d’aquestes planes— unes tancades de protesta a diferents IES de la comarca. Divendres, des de les sis de la vesprada, es féu una concentració massiva a la plaça de Manises, davant la seu de Presidència de la Generalitat. Els concentrats protestaven pel caos que està provocant als centres educatius la política del conseller Font de Mora. En totes aquestes convocatòries hi ha hagut presència dels centres educatius de la comarca.
El detonant ha estat la nova assignatura Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans. El Tribunal Superior de Justícia valencià suspengué cautelarment determinats aspectes de l’orde de Conselleria que regulava l’assignatura. Els jutges negaren, per exemple, que es pogués aprovar la matèria realitzant un treball trimestral lliurement elegit per l’alumne sota la supervisió dels seus pares (aquesta opció atemptava contra la llibertat de càtedra i la normativa sobre disseny curricular, programació i avaluació). El TSJ no veia inconvenient que la matèria es donés en anglès, però ha dit que no pot avaluar-se la competència en aquest idioma; només pot avaluar-se la consecució dels continguts curriculars específics d’EpC. Els jutges han plantejat, a més, la següent reflexió: si no progressen els coneixements d’anglès de l’alumne, l’idioma estranger suposarà una clara interferència —impedirà de superar l’assignatura principal—. El TSJ ha acordat, per tant, suspendre un paràgraf de l’article 5 de l’orde que obligava a «tenir en compte, en tot cas, el grau d’adquisició de competències bàsiques de llengua anglesa».
Les reaccions a la decisió del TSJ foren de dos tipus: la Conselleria afirmà que no hi ha cap inconvenient a donar la matèria en anglès; els sindicats, que és impossible, en la pràctica, donar-la en aquest idioma i que els alumnes se n’haurien d’examinar en alguna de les llengües oficials. Els sindicats recorden també que s’haurien de complir els requisits de l’orde de 30 d’octubre de 1998 sobre programes multilingües (sol·licitud del centre, vist-i-plau del Consell Escolar i acceptació dels pares). La Conselleria, però, ha continuat dient que tretze són tretze. Ha preguntat al professorat de Filosofia i Geografia i Història sobre titulacions que no calen per a ocupar el seu lloc de treball. Ha indagat sobre la seua disponibilitat per a donar la matèria en una llengua no oficial. Ha contractat, al marge dels processos de concurs i oposició, personal precari per a donar unes hores mínimes de classe. I, com que no ha trobat tot allò que buscava, ha obligat el professorat d’anglès a fer el “numeret” de la traducció simultània. Ha creat als centres, en suma, uns greus problemes organitzatius en matèria d’horaris i espais.
Les preguntes s’amunteguen, després d’aquesta sortida: Tenen els alumnes de Secundària el nivell d’anglès necessari per a entendre un text escrit en la llengua de Shakespeare? Per què s’ha clavat la Conselleria en aquest fangar? Ho ha fet perquè els alumnes dels centres públics romanguen a la lluna de València quan s’expliquen temes relacionats amb la moral sexual i reproductiva (segons els frarots de la Generalitat, només la jerarquia eclesiàstica pot dir la seua en aquesta matèria), per fer-li la contra al govern de Rodríguez Zapatero i per a estendre una cortina de fum sobre els problemes reals de l’ensenyament públic.
A la nostra comarca, sense anar més lluny, el catàleg de mancances és ben gruixut: la dotació de professorat d’anglès a l’Educació Infantil és insuficient; la planificació de places escolars, a Primària i Secundària, necessita, en alguns casos, una revisió urgent; hi ha instituts, com ara el Francesc Gil de Canals, que compten amb unes instal·lacions totalment obsoletes; altres centres no disposen de les aules necessàries per a impartir classe i ho han de fer en barracons prefabricats. I clar, els equips directius i el professorat dels diversos instituts de Xàtiva, Canals, Moixent... han dit que ja n’hi ha prou, ja està bé de sainets i d’utilitzar la comunitat educativa com a munició per a “batalletes partidàries”. Tindrem, per tant, una tardor “calenta” al sector educatiu, vista l’actitud dels polítics que ens governen, tossuts que tossuts.
El detonant ha estat la nova assignatura Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans. El Tribunal Superior de Justícia valencià suspengué cautelarment determinats aspectes de l’orde de Conselleria que regulava l’assignatura. Els jutges negaren, per exemple, que es pogués aprovar la matèria realitzant un treball trimestral lliurement elegit per l’alumne sota la supervisió dels seus pares (aquesta opció atemptava contra la llibertat de càtedra i la normativa sobre disseny curricular, programació i avaluació). El TSJ no veia inconvenient que la matèria es donés en anglès, però ha dit que no pot avaluar-se la competència en aquest idioma; només pot avaluar-se la consecució dels continguts curriculars específics d’EpC. Els jutges han plantejat, a més, la següent reflexió: si no progressen els coneixements d’anglès de l’alumne, l’idioma estranger suposarà una clara interferència —impedirà de superar l’assignatura principal—. El TSJ ha acordat, per tant, suspendre un paràgraf de l’article 5 de l’orde que obligava a «tenir en compte, en tot cas, el grau d’adquisició de competències bàsiques de llengua anglesa».
Les reaccions a la decisió del TSJ foren de dos tipus: la Conselleria afirmà que no hi ha cap inconvenient a donar la matèria en anglès; els sindicats, que és impossible, en la pràctica, donar-la en aquest idioma i que els alumnes se n’haurien d’examinar en alguna de les llengües oficials. Els sindicats recorden també que s’haurien de complir els requisits de l’orde de 30 d’octubre de 1998 sobre programes multilingües (sol·licitud del centre, vist-i-plau del Consell Escolar i acceptació dels pares). La Conselleria, però, ha continuat dient que tretze són tretze. Ha preguntat al professorat de Filosofia i Geografia i Història sobre titulacions que no calen per a ocupar el seu lloc de treball. Ha indagat sobre la seua disponibilitat per a donar la matèria en una llengua no oficial. Ha contractat, al marge dels processos de concurs i oposició, personal precari per a donar unes hores mínimes de classe. I, com que no ha trobat tot allò que buscava, ha obligat el professorat d’anglès a fer el “numeret” de la traducció simultània. Ha creat als centres, en suma, uns greus problemes organitzatius en matèria d’horaris i espais.
Les preguntes s’amunteguen, després d’aquesta sortida: Tenen els alumnes de Secundària el nivell d’anglès necessari per a entendre un text escrit en la llengua de Shakespeare? Per què s’ha clavat la Conselleria en aquest fangar? Ho ha fet perquè els alumnes dels centres públics romanguen a la lluna de València quan s’expliquen temes relacionats amb la moral sexual i reproductiva (segons els frarots de la Generalitat, només la jerarquia eclesiàstica pot dir la seua en aquesta matèria), per fer-li la contra al govern de Rodríguez Zapatero i per a estendre una cortina de fum sobre els problemes reals de l’ensenyament públic.
A la nostra comarca, sense anar més lluny, el catàleg de mancances és ben gruixut: la dotació de professorat d’anglès a l’Educació Infantil és insuficient; la planificació de places escolars, a Primària i Secundària, necessita, en alguns casos, una revisió urgent; hi ha instituts, com ara el Francesc Gil de Canals, que compten amb unes instal·lacions totalment obsoletes; altres centres no disposen de les aules necessàries per a impartir classe i ho han de fer en barracons prefabricats. I clar, els equips directius i el professorat dels diversos instituts de Xàtiva, Canals, Moixent... han dit que ja n’hi ha prou, ja està bé de sainets i d’utilitzar la comunitat educativa com a munició per a “batalletes partidàries”. Tindrem, per tant, una tardor “calenta” al sector educatiu, vista l’actitud dels polítics que ens governen, tossuts que tossuts.
...
(publicat a Levante-EMV, el 18/10/08)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada