Nadal i consum

S'acosta Nadal. Han arribat fa dies els serrellets de colors, les pluges d’argent, les ales d’àngel, les llàgrimes d’or, els llums, les boletes, les estrelletes i, sobretot, el consum desaforat. Del 2 al 15 d'aquest mes s'ha celebrat a Madrid la COP25. La sigla (de Conference of the Parties) fa referència als països —a les parts— que han subscrit la Convenció Marc de Nacions Unides contra el Canvi Climàtic. El document final és decebedor; fa una crida genèrica a la disminució de gasos d'efecte hivernacle, però l'obligació de presentar objectius més ambiciosos de reducció d'emissions de CO2 s'ajorna fins a la pròxima cimera. El punt més polèmic que calia abordar a la conferència de Madrid, un major control del mercat d'emissions, per a evitar trampes, també s'ha ajornat. La principal aspiració de la cimera, que tots els països presentaren plans de retall d'emissions més dràstics, s'ha frustrat perquè només vuitanta-quatre països s'hi han compromès —Espanya, França, Regne Unit o Alemanya entre ells. USA, Xina, Índia i Rússia, responsables conjuntament del 55% de les emissions mundials, i altres països no han volgut saber-se'n res.

Segons nombrosos estudis científics, el nostre planeta es dirigeix cap a una catàstrofe climàtica de dimensions enormes. De fet, els símptomes ja són observables des de fa temps. Tanmateix, polítics irresponsables —Donald Trump, posem per cas— diuen que això són exageracions. Ignore si haurà canviat d'opinió, però Aznar també negava l'escalfament global. Rajoy, amb un cosí catedràtic de Física en la Universitat de Sevilla, afirmava que no es posible predecir ni el tiempo que va a hacer mañana en la capital andaluza, però ja s'ha esmenat. Cuando uno se equivoca lo mejor es rectificar y yo he rectificado muchas veces porque me equivoco a menudo, es va disculpar. En realitat, sóc pessimista, o un optimista ben informat, segons expressió feliç atribuïda a Mario Benedetti. Mentre la plutocràcia que governa el món, en connivència amb moltes cleptocràcies locals, antepose la cobdícia i el guany al benestar dels humans, la cosa no té remei. El problema no és el CO2, sinó el gran capitalisme disfressat de democràcia liberal. El model vigent de creixement il·limitat no és sostenible; vivim en un planeta amb recursos finits.

Tots, jo el primer, pequem sovint d'oblidadissos. ¿Una prova? ¡Les festes imminents! Per Nadal, la maquinària capitalista del consum rutlla a ple rendiment pertot arreu. I la nostra ciutat no és una excepció. Les principals vies urbanes de Xàtiva ja exhibeixen la il·luminació nadalenca. El garbuix de cotxes i de gent que envaeix la via pública és monumental. (La pacificació del trànsit no sembla haver avançat molt amb el nou responsable municipal de mobilitat.) Les calefaccions (de gas, de gasoil i elèctriques) i els aparells d'aire condicionat amb bomba de calor funcionen moltes hores. La venda d'elements decoratius nadalencs i joguines és enorme. Molts d'aquests productes estan fabricats amb plàstic o altres materials poc ecològics. La compra de dispositius electrònics, roba i complements, vianda) es dispara. Es multipliquen les deixalles: plàstic, cartró d'embalatge, paper, vidre, menjar, roba usada, brossa electrònica... (Els especialistes afirmen que la fabricació d'un pantaló vaquer implica un consum mitjà de deu mil litres d'aigua.)

L'establishment polític local de qualsevol signe també sol contribuir a la gran celebració consumista. ¡Il·luminació de gala i el betlem més gran d'Espanya amb figures de grandària natural! ¿Quina petjada de carboni produirem xativins i xativines durant les pròximes festes nadalenques? ¡Ves a saber! Se celebren grans cimeres per a debatre mesures efectives contra el canvi climàtic, però Xàtiva i el seu veïnat romanen encapsulats en una realitat paral·lela. ¿Estalvi energètic? ¡Ha! El governant no mira prim a l'hora d'enlluernar els electors i aquests es deixen encegar amb cara d'embadaliment. El sistema trau profit d'una festa religiosa —només en teoria— amb l'esquer de la felicitat que suposadament ens ha de proporcionar el consum. Ningú no recordarà, durant els pròxims dies, propicis per a dissimular i amorosir qualsevol situació anguniant, que el consum desenfrenat és la principal causa de la tragèdia planetària que s'albira a l'horitzó. En fi, mentre ens desitgem amor, pau i felicitat, faríem bé de recordar que sovint alimentem el monstre sense adonar-nos-en.

(publicat a Levante-EMV, el 21/12/2019)