dijous, 8 d’agost del 2019

¿Una florera, el Ministeri de Sanitat i Consum?

Durant el paperot negociador fallit entre PSOE i UP, els líders de la formació morada manifestaren les seues queixes perquè els socialistes només els oferien pitxers xinesos. Denominaren així, per exemple, el Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social. Efectivament, moltes competències d'aquest ministeri estan transferides a les Comunitats Autònomes. Però jo trobe excessiu titllar-lo de florera decorativa. Que no manege massa pressupost no significa que manque de competències i de capacitat per a influir en la vida dels ciutadans. Durant el govern del PP, més de 700.000 persones deixaren de tenir dret a la assistència sanitària a causa d'un reial decret firmat per Ana Mato. Des del Ministeri de Sanitat, un govern d'esquerres podria impulsar moltes mesures progressistes. Es pot regular una cobertura sanitària universal sense excepcions. Recordem que el PP en va excloure tots els immigrants sense papers. Pensem que la legislació bàsica en moltes àrees sempre és competència de l'Estat.

El Ministeri de Sanitat i Consum podria proposar la regulació legislativa de l'eutanàsia i el suïcidi mèdicament assistit, i els diversos requisits per a l'aplicació de la normativa al respecte. En qualsevol cas, podria almenys, impulsar la despenalització. La regulació de l'eutanàsia és una reivindicació de molts col·lectius socials i encara està pendent d'abordar-se. La persona titular del departament haurà d'estudiar la inclusió de l'atenció primerenca en la cartera bàsica de serveis del Sistema Nacional de Salut (SNS). Caldria atendre precoçment els endarreriments del desenrotllament de tota la població pediàtrica, per tal d'assegurar que els xiquets i les xiquetes maximitzen les seues capacitats. Caldria garantir la igualtat a tot el territori estatal. Avui, hi ha una insuficiència general manifiesta de l'atenció primerenca; s'acumulen llistes d'espera eternes i es deixen desatesos molts xiquets que, a causa d'aqueixes llistes, superen el límit d'edat establert. El nou govern hauria de proposar la derogació de la Llei 15/97 (de noves formes de gestió del SNS) i redactar una Llei de Gestió Pública del Sistema Nacional de Salut. (Les Comunitats Autònomes que privatitzen centres sanitaris s'emparen en la llei del 97.) Cal incorporar a la cartera básica de serveis del SNS prestacions com l'atenció bucodental o la interrupció voluntària de l'embaràs, prestades en centres públics.

Calen mesures de transparència, seguiment i rendició de comptes de les inversions en I+D+I. S'han de fixar els preus dels medicaments. Cal aprofitar les àmplies competències del ministeri en política farmacèutica. Es podria estudiar la creació d'una empresa farmacèutica de titularitat pública que coordine els treballs d'I+D+I, integre els diversos centres públics d'investigació sanitària i facilite el desenvolupament clínic i la comercialització de medicaments. El ministeri també pot abordar la creació d'un institut de salut pública i polítiques de salut amb una doble tasca formativa i generadora de propostes que es puguen desenvolupar amb mesures concretes. S'hi hauria de donar participació a societats científiques, grups de pacients i organitzacions ciutadanes sempre que no tinguen conflictes d'interessos amb la indústria farmacèutica. (Aquestes connivències amb les farmacèutiques s'han de combatre decididament des dels poders públics.) Cal coordinar-se amb els altres ministeris implicats per a integrar el funcionariat en el règim general i acabar amb la sanitat de dues velocitats (població general i funcionaris que poden demanar assistència a proveidors privats pagats amb diners públics). Existeix des de fa temps un grup de població amb accés directe als especialistes sense necessitat de volant, codicions especials de copagament i algunes prestacions sanitàries no incloses en l'atenció que es dóna a la resta de població (ulleres o material ortoprotèsic, per exemple). El concepte d'universalitat hauria d'implicar que tota la població estiga coberta pel mateix sistema públic de salut.

El ministeri hauria d'impulsar mesures fiscals encaminades a la consecució d'una millor salut pública, com ara imposts específics per a begudes ensucrades i brioixeria industrial, causants d'obesitat, i per als jocs d'atzar, propiciadors de les ludopaties. Tota aquesta enumeració de capacitats i competències —se'n podrien esmentar més— dóna idea del despistament que suposa titllar de florera xinesa el Ministeri de Sanitat i Consum. És un dels departaments governamentals que major incidència té en les persones i la seua salut. És un dels departaments que ha rebutjat UP durant el curt procés de negociació per a la formació fallida d'un govern de coalició format per forces polítiques d'esquerra. El fracàs demostra que s'haurien d'haver dedicat més temps i esforç a l'estudi profund d'un programa.

(Font: Colectivo Silesia)