dissabte, 17 d’agost de 2019

Agost a Subiaco

Subiaco és una xicoteta població d'uns 9.000 habitants pròxima a Roma. La vila té algunes filles il·lustres; Lucrècia Borja i Gina Lollobrigida (Luigia Lollobrigida) hi van nàixer en 1480 i 1927 respectivament. A més a més de les vinculacions borgianes, la localitat, situada terra endins, té diversos paral·lelismes amb Xàtiva: una muntanya amb castell, molta calor estiuenca i un agost ben festiu. A la rodalia de Subiaco, en unes grutes excavades a les parets rocalloses pròximes al riu Aniene, s'establí Benet de Núrsia als inicis del segle VI. Hi fundà un abadiat que arribà a comprendre tretze monestirs. Avui, només en queda un, el de Santa Escolàstica. Al segle XII, es construí el del Sacro Speco en les coves on s'havia estat per primera vegada l'anacoreta. Des de la regla de Sant Benet, els abats eren elegits pels monjos. Al segle XV sorgí, però, la comenda. Papes i reis nomenaven abats comendataris, ço és, imposaven una persona que fins i tot podia ser secular, amb dispensa de la professió religiosa. Roderic de Borja fou abat comendatari de Subiaco (també ho fou de Santa Maria de la Valldigna, a la Safor) i n'usufructuava les rendes.

El xativí, encara cardenal, finalitzà la restauració del castell (la rocca) de Subiaco, iniciada pels seus predecessors. Era residència dels abats. L'edifici experimentaria múltiples reformes posteriors entre els segles XVI i XVIII. El seu aspecte actual, de palau neoclàssic, data del pontificat de Pius VI. El nom del recinte és Rocca Abbaziale, però els habitants de la contrada li diuen Rocca dei Borgia. Roderic hi anava sovint a descansar. Havia conegut en 1465 la jove Vannozza Cattanei, que seria la seua amant durant quinze anys, amb una relació quasi conjugal. El Borja sempre la protegí. Vannozza portava una vida molt confortable. Solia viure en una casa pròpia. Tenia una petita cort que la seguia a tot arreu quan ella es traslladava a algun castell propietat del Borja —al de Subiaco sobretot— en estiu o si hi havia avís d'epidèmia. Allí esperava que el cardenal anés a reunir-se amb ella. Al castell de Subiaco van nàixer tres dels quatre fills que engendrà amb el futur papa: Joan, Cèsar i Lucrècia. Vanozza passà els últims mesos del seu embaràs de Lucrècia en aquest lloc. Per tant, els ecos del llinatge valencià més universal se senten per tota la contrada.

Però tornem als paral·lelismes amb la nostra ciutat. Subiaco celebra el 10 d'agost, diada de Sant Llorenç, una gran fira per a commemorar la fundació de la vila en època romana. Les parades serpentegen per una successió de trams de la via principal (Cesare Battisti, Vittorio Veneto, Garibaldi, Petrarca) que travessa el nucli urbà d'un extrem a l'altre —aquesta via és en realitat una carretera. Les semblances amb l'Albereda de Xàtiva són nombroses: parades amb productes típics, menjar, roba, llepolies, atifells, joguines, eines; aglomeració de visitants; cotxes damunt les voreres i grans embussos a les entrades de la localitat; calor, música, atraccions, espectacles, competicions. ¡Com si estiguérem a la fira de Xàtiva! Podem imaginar Lucrècia, acompanyada de sa mare o les seues mainaderes, quan encara era una nena, recorrent les parades de la Fira de Sant Llorenç, que ja es devia celebrar, i demanant llepolies. La Lollobrigida infant i adolescent també passejaria amunt i avall per via Vittorio Veneto i via Garibaldi, mirant totes les parades.

El 14 d'agost, el mateix dia en què s'inaugura la fira xativina, Subiaco organitza el ritual de la Inchinata (la Inclinada), que recorda el cerimonial xativí de les Cortesies —encara que aquest se celebra Dimecres Sant. Dues processons procedents de diferents punts conflueixen. Una, amb la imatge del Salvador, parteix de la basílica de Sant'Andrea. L'altra, amb l'Assumpció, surt de Santa Maria della Valle. Quan les dues es troben, l'Assumpció s'inclina tres vegades davant del Salvador. De seguida se senten els crits dels fidels, el so de les campanes de totes les esglésies i l'estrèpit dels coets tronadors llançats des de les muralles del Castell dels Borja. L'endemà hi ha festa gran. A Xàtiva, la diada de l'Assumpció és primer jorn de fira. (Ja es veu que la festa de la Dormideta, o Mare de Déu d'Agost, se celebra pertot.) Des de 1993, he visitat Subiaco tres vegades, sempre en agost. He camejat pels carrers costeruts. He recorregut les sales del castell. He dinat a Le Cantine dei Borgia. En totes les ocasions, he tingut la sensació d'estar a casa.

(publicat a Levante-EMV, el 17/08/2019)