dimarts, 6 d’agost del 2019

Guerra als Orsini

 
Castell Orsini de Bracciano

Alexandre VI declarà la guerra oberta als Orsini, que havien donat també llur suport als francesos. (Els Orsini eren una de les famílies nobiliàries més importants de Roma i Itàlia.) El papa nomenà el duc de Gandia capità general i gonfanoner de l'Església. El jove obtingué algunes victòries parcials. En atacar, però, la fortalesa de Bracciano, fracasà vergonyosament. Més tard, en gener de 1497, Joan fou ferit i derrotat al nord de Roma. El papa hagué d'arribar a un acord amb els Orsini. El "Gran Capità" prengué el castell d'Òstia i Giuliano della Rovere, aliat dels francesos, hagué de marxar. Mentrestant, la fatxenderia del duc de Gandia no coneixia límits. Una nit, el cardenal Ascanio Sforza el va convidar a sopar. Durant l'àpat, el jove va donar mostres de la seua altivesa. Llavors, un majordom del cardenal es va burlar d'ell fent al·lusió als seus orígens bastards. El jove abandonà la festa molt enutjat. Marxà al Vaticà per a contar al pare l'ofensa que havia rebut. Aquest, enfurit, envia les forces papals al palau Sforza. El majordom fou penjat.