diumenge, 3 d’abril de 2016

Lluny de l'objectiu

A primeries d'any, Fitur i unes jornades locals d'estudi del nostre conjunt històric van portar a l'actualitat el turisme. S'ha d'anar amb compte quan es parla d'aquest assumpte; cal recordar que el turisme té pros i contres; un excés d'activitat turística condueix a la tematització de la ciutat i a l'expulsió dels seus habitants. El casos de Venècia i alguns barris de Barcelona en són bons exemples. Això sí, Xàtiva està lluny d'aquests perills, perquè la seua activitat turística és a hores d'ara insignificant. Durant les esmentades jornades sobre model de ciutat, el professor Josep Sorribes va recordar que una ciutat d'interior com la nostra pot aspirar a una activitat turística que, a tot estirar, aporte un 10% al seu PIB. (Per descomptat, el percentatge és més elevat en altres destinacions, però Xàtiva mai no serà Benidorm, ni falta que fa.) Podrem ponderar millor la importància d'aquesta xifra si mirem que el sector només aporta un 4% al PIB del cap i casal, o si recordem que l'agricultura suposa aproximadament un 5% del PIB local. ¿Pensar en un 10% d'activitat econòmica xativina aportat pel sector turístic és somniar truites? Ara mateix, sí.

Som molt lluny d'aqueix objectiu. I la intervenció del representant d'Adexa en aquelles jornades no convidava a l'optimisme. Ignore si la seua veu era molt representativa dels empresaris locals. Imagine que no; a Adexa li va sortir una escissió ja fa temps. L'activitat turística no es pot limitar a bars, restaurants i hotels. Els especialistes utilitzen sovint la despesa per turista com indicador de l'estat en què es troba el sector. Quan s'analitza la composició de la despesa en zones turístiques capdavanteres, es comprova que les compres constitueixen part important del pastís. Les compres efectuades pels turistes es tradueixen en riquesa i ocupació. En aquest sentit, Xàtiva té un handicap de partida; no compta amb cap oferta que done valor afegit a l'activitat bàsica hostalera —que tampoc no està per a tirar coets. ¿El turista que visita Xàtiva troba alguna cosa més a banda del castell i l'arròs al forn? No. Posaré exemples perquè se m'entenga. A Suïssa, es poden comprar rellotges i navalles Victorinox. (Segons CNNExpansión, els turistes deixen al país helvètic uns ingressos anuals de 35.000 milions de francs.)

Cada contrada té les seues peculiaritats. Qui visita el centre històric de Nàpols pot comprar una figureta de pessebre o de Pulcinella en Via San Gregorio Armeno, carrer cèlebre per les seues tendes d'artesania pessebrística. Brussel·les és famosa per la xocolata i Tintín, i Bruges, per les randes. A Toledo, es poden adquirir imitacions d'armes antigues. A Volterra, ciutat de Toscana, es fabriquen reproduccions de les escultures etrusques que van servir d'inpiració a Giacometti. A San Gimignano hi ha tendes de ceràmica, vins i productes gastronòmics artesanals. En Lugo i Ourense tenen nomenada la ceràmica de Sargadelos o Xunqueira de Espadanedo. Els vins de la Borgonya són magnífics. En fi, països més llunyans també posseeixen els seus atractius. Iran, posem per cas, oferta al visitant una gran varietat de productes: teixits artesanals, catifes, peces de marqueteria, miniatures, caviar... Algú pensarà que pose exemples inabastables. Esmentaré, doncs, un cas més assequible, el d'Allariz, vila gallega d'uns sis mil habitants. La rehabilitació del seu nucli històric es véu recompensat amb el Premi Europeu d'Urbanisme en 1994.

Allariz ofereix un al·licient inesperat als seus visitants: una zona outlet de moda gallega situada en ple nucli antic. Moltes botigues ocupen edificis històrics rehabilitats. L'oportunitat d'adquirir moda gallega a preus excel·lents atrau nombrosos visitants. El Centro de Promoción Económica do Concello de Allariz ha creat la marca Outlet Allariz, que compta amb la seua pròpia pàgina web. A Xàtiva no tenim reclams com els acabats d'esmentar. Tampoc no tenim tot allò que les destinacions turístiques consolidades oferten als seus visitants, a més de museus, monuments i serveis bàsics d'hostaleria i restauració. Cal una plèiade de serveis complementaris: tendes de records i artesania, guies políglotes, oferta d'oci alternatiu i excursions a l'entorn (monumental i natural), material audiovisual i publicacions (postals, guies impreses, llibres de fotos, opuscles divulgatius d'història local), programació d'esdeveniments culturals... L'administració pública s'ha d'ocupar d'una part de l'activitat, però l'altra correspon a la iniciativa privada. I tots, tècnics, representants de les institucions i empresaris, han d'estar coordinats. ¡Una tasca ben àrdua!

(publicat a Levante-EMV, el 02/04/2016)