dimecres, 6 d’abril de 2016

Ciutats intel·ligents i lentes

Cittaslow (ciutat lenta) és un moviment fundat en Itàlia en octubre de 1999. S'inspira en l'organització Slow Food (menjar lent), que havia creat al Piemont Carlo Petrini, per a combatre la proliferació del fast food. Els restaurants adscrits al moviment pretenen preservar les cuines culturals fent servir les plantes, les llavors i els animals domèstics associats a cada tradició, i fomenten els conreus autòctons dins de cada ecoregió. Aquesta iniciativa sucità el sorgiment d'un Slow Movement més ample, que compta amb més de 83.000 membres en 122 països. Per la seua banda, els principals objectius de Cittaslow són millorar la qualitat de vida a les ciutats, ressistir-se a llur homogeneïtzació i americanització, celebrar i recolzar la diversitat cultural i la idiosincràsia de cada indret, i conservar el seu patrimoni històric i artístic. Com l'Slow Food International, les ciutats lentes s'han difós fora d'Itàlia. En 2006 ja existien xarxes en Alemannya, Noruega i Regne Unit. Diverses ciutats de la Península han obtingut també l'acreditació Cittaslow: Alcalá la Real (Andalusia), Bagur, Pals i Begues (Catalunya), Bigastre (País Valencià), Lequeitio i Munguía (País Basc), Rubielos de Mora (Aragó). El concepte de ciutat lenta ens duu al de ciutat intel·ligent (Smart City).


Es poden difondre les noves tecnologies i els procediments innovadors a ciutats de mida mitjana com Xàtiva. És en aquestes ciutats on es juga el futur de la intel·ligència urbana. No sols la major part de la població urbana viu en aquest tipus de ciutats, sinó que és aquí on les innovacions vinculades al concepte Smart City són més fàcilment aplicables, ja que les ciutats mitjanes no tenen la complexitat de gestió de les grans conurbacions. Quan es parla de ciutat intel·ligent, es fa referència al nou model de ciutat que integra iniciatives orientades a millorar la sostenibilitat mediambiental i econòmica, així com la gestió eficient dels serveis, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones que l'habiten i permetre, a llarg termini, la reducció de la despesa pública. Això s’aconsegueix a partir de la innovació en materials, recursos i models emprats. Es busca la màxima integració i connexió entre les infrastructures i els serveis de la ciutat. Per tant, s’utilitza de manera intensiva la tecnologia. Com que els projectes Smart Cities afecten el desenvolupament d’infrastructures i serveis, la transversalitat és la seua característica més distintiva.

S'abasten activitats tant diverses com l’urbanisme, els subministres d'energia i aigua, el transport, la recollida de residus, l’ensenyament, la salut o les TIC, entre d’altres. El sector de les Smart Cities comprèn els següents àmbits d’activitat: Mobilitat urbana, sostenibilitat mediambiental i gestió d’infraestructures, ciutadania, governança i economia, salut i serveis socials. La mobilitat urbana abasta l’accessibilitat, la seguretat i l’eficiència en els sistemes de transport. La sostenibilitat mediambiental i la gestió d’infrastructures engloba els serveis d’estalvi de recursos energètics basats en dissenys innovadors, la gestió eficient dels sistemes energètics dels edificis, les aplicacions intel·ligents o la millora de la xarxa elèctrica i de l’aigua. L’àmbit de ciutadania, governança i economia abasta els serveis associats amb el govern de les ciutats i la seua relació amb la ciutadania, el suport a l’activitat econòmica i la seguretat pública. Finalment, en l’àmbit de la salut i els serveis socials hi trobem els nous models de producció i gestió dels serveis sanitaris i socials, molts d’ells basats en aplicacions TIC, com la telemedicina o la teleassistència.

La denominació Smart City no té massa relació amb noms semblants, com ara smartphone. Els actuals dispositius mòbils tenen una "intel·ligència" tangible; podem fer amb ells infinitat de tasques. En canvi, la intel·ligència de les ciutats està més enfocada a l’estalvi de recursos i la millora de les nostres vides d’una forma no tant palpable. Un clar exemple és el de l’enllumenat. Tot i així hi ha qüestions relacionades, com ara la creació d'un servei Wi-Fi gratuït arreu de la ciutat per part dels ajuntaments. Altre projecte de futur és la promoció dels vehicles elèctrics, amb la instal·lació de la corresponent infrastructura. Ontinyent ja està donant passos cap a la seua transformació en Smart City. M'agradaria que Xàtiva també caminés cap a un model de ciutat intel·ligent i lenta.

2 comentaris:

Clidice ha dit...

La meva població és una mica més petita que Xàtiva, però vull creure que estem treballant per això. Altrament, tot serà difícilment sostenible.

Ximo ha dit...

A Xàtiva, de moment, no s'està fent massa.