dilluns, 11 d’abril de 2016

Comunicat 2016 de la Coordinadora "Salvem el Puig"

Un any més ens apleguem ací, al Puig. Ho fem en unes circumstàncies que res tenen a veure amb les d'anteriors edicions. Per primera vegada des de fa molts anys, tenim noves autoritats locals. Els partits que formen el govern municipal de Xàtiva han proclamat el seu compromís amb la salvaguarda del nostre patrimoni històric i artístic. Els seus representants es troben presents entre nosaltres, presidits per l'alcalde, Roger Cerdà. Acabem d'escoltar les seues paraules. Ha reafirmat la seua voluntat de protegir el nostre llegat cultural. Li ho agraïm sincerament. Alhora, però, advertim que els membres de la Coordinadora "Salvem el Puig" tenim l'obligació de mantenir-nos vigilants. Hem d'estar per damunt de conjuntures polítiques. No volem que ningú ens torne a acusar de partidisme. Volem, senzillament, que es complete la rehabilitació de l'ermita del Puig. Aquest és l'objectiu que ens congrega avui.





Les persones que participem en la romeria sabem que no s’ha de baixar la guàrdia. Pugem fins a l'ermita perquè volem conservar el llegat dels nostres avantpassats. Ningú no s’ha d’estranyar de veure’ns ací junts, tots els anys, reafirmant el nostre compromís cívic i solidari. Ho fem des de 1996, any en què va nàixer la Coordinadora, que agrupa gent i col·lectius preocupats pel futur d’un edifici singular, referent del territori on conflueixen les comarques de la Costera i la Ribera Alta. L’amenaça de ruïna imminent va mobilitzar la ciutadania, perquè la conservació del patrimoni cultural i l’estudi de la història figuren entre els principis més bàsics de qualsevol societat democràtica i avançada. Contemplar la pèrdua d’un element patrimonial sense actuar-hi era una cosa impensable. En 2010, començaren les obres de restauració. Celebràrem des d’aquest turó que les autoritats locals de l'època hagueren decidit, finalment, complir amb el seu deure legal, tal i com estableix la Llei del Patrimoni Cultural Valencià.

La tenacitat que any rere any ens empenyia a pujar fins ací, sense que el desànim, les acusacions o les desafeccions ens aturaren, havia aconseguit per fi que la rehabilitació del temple comencés a ser una realitat. Donarem la benvinguda a la decisió. Vam recordar l’allau d’articles d’opinió, d’estudis, de texts literaris, de manifestacions artístiques que havia generat la campanya "Salvem el Puig". Decidírem d’oblidar els aspectes més negatius del passat i disposar-nos a encarar el futur. Els treballs de restauració encara no estaven completats. S'havia estabilitzat l'edifici, que ja no corria perill de col·lapse. Les plementeries, que encara tenien un passar en 1998 (any de realització dels estudis previs), es trobaven en estat de ruïna absoluta en 2010. Havia estat precisa, per tant, la seua reconstrucció. Havia calgut alleugerir les voltes de càrregues i escombraries. Havia calgut dissenyar un nou sistema de coberta atirantada per a resoldre les enormes empentes sobre els murs, donada l’absència de contraforts, d’impossible emplaçament. La consolidació de l’estructura de l’edifici estava, per tant, assegurada.

Finalment la nostra insistència havia sortit efecte; els murs i les voltes del temple ja no corrien perill. D’això es tractava. Aquest aconseguiment no havia vingut, però, plogut del cel. Sense la pressió ciutadana, els polítics que ens governaven haurien mirat cap a altre costat. Havia quedat perfectament justificada, en definitiva, la utilitat de la nostra tenacitat cívica i la nostra exigència de recuperar l’ermita del Puig, un monument valuosíssim. ¿Tenia sentit continuar pujant al Puig? Està clar que sí. Els membres de la Plataforma i les persones que participem en les romeries hauríem desitjat que, a partir de 2010, la restauració hagués tingut una seguida, una empenta decidida. Però les obres van portar, de nou, un rumb erràtic. De fet, la restauració de l’edifici està aturada. Malgrat els avanços aconseguits, el camí de la recuperació encara no ha arribat al final. Encara cal restaurar elements escultòrics i pictòrics, com ara la imatge de Crist a la tercera crugia, la imatge de Sant Cristòfol al brancal dret del presbiteri i xicotets motius florals, i restituir les decoracions ceràmiques. S'han de recuperar les dependències annexes. S'han de tapar totes les obertures (portes, finestres). Queda, en definitiva, molta feina.

Tant de bo, en pròximes romeries ja no calga reivindicar res. Desitgem que els pelegrinatges al Puig esdevinguen una simple tradició. Demananem una vegada més la conclusió d’unes obres que ja han durat massa. Acollim, per tant, amb esperança, les paraules acabdes de pronunciar per l'alcalde. Els ací presents som —no cap dubte— la millor representació dels poetes, els novel·listes, els estudiosos i les persones planes que entenen i estimen el caràcter mític i sagrat del Puig. Els amants del tossal i l’ermita que el corona, resistint a males penes, com un baluard, l’empenta de les pluges, les tempestes i la desídia, estem il·lusionats amb els nous vents polítics que bufen sobre la comarca. En prendre possessió de llurs càrrecs, els nous governants van prometre treballar per la justícia, el progrés i la cultura del país. Els ciutadans esperem no ser defraudats novament. Volem que tossal i ermita continuen formant part del nostre paisatge, que continuen dibuixant l’horitzó amb el mateix perfil que mostraren sempre al llarg dels segles.

Volem preservar la nostra riquesa paisatgística i arquitectònica. Ansiegem que no calga reivindicar més la restauració definitiva del temple. Ja ho hem dit en múltiples ocasions: no ens preocupa saber qui s’emportarà les medalles; només volem poder entrar a l’ermita com més aviat millor. Desitgem també que ho puguen fer les pròximes generacions. També cal demandar a les autoritats que reflexiones sobre el destí que s'haja de donar a l’edifici. Caldria compaginar, en acabar la seua restauració, els hipotètics usos religiosos amb els usos cívics. En tot cas, només l’ús garantirà la pervivència d’un dels nostres monuments medievals més emblemàtics. Els promotors de "Salvem el Puig" i la gent preocupada per la salvaguarda del nostre patrimoni històric i artístic haurem d’estudiar idees, fer propostes (es podrien crear al Puig un centre de interpretació, una aula de la natura). Cal evitar que es repetisca l'abandó.

Tots els presents sabem que el país travessa per moments difícils. La crisi no pot ser excusa perquè les autoritats locals ajornen indefinidament la conclusió de les obres. No hem de defallir; hem de seguir pujant al Puig, per a demanar que es reanuden les obres. I seguirem pujant fins a veure totalment enllestida la rehabilitació de l’edifici. Haurem de continuar camejant per aquesta ruta d’art, història, natura i llegendes per tal de garantir la seua permanència. La presència de totes i de tots vosaltres ens dóna forces per a seguir vindicant el futur d'aquesta joia arquitectònica del segle XIV. Desitjaríem que, abans d'acabar l'actual període municipal, ens tornem a reunir i vejam l’ermita resplendent i definitivament recuperada per al gaudi ciutadà.

I acabarem el manifest d’enguany apel·lant a la bona voluntat dels nous governants de Xàtiva, d'esquerres i valencianistes, a llur compromís, a llur capacitat d’escoltar la veu dels ciutadans... Defenseu els nostres valors culturals. ¡Salvem el Puig!

Xàtiva, ermita del Puig, 10 d'abril de 2016

Associació d'Amics de la Costera
Associació Cultural La Sénia de Lloc Nou d'En Fenollet
Centre Excursionista de Xàtiva
Gent de la Torre d'En Lloris
Associació Cultural 9 d'octubre del Genovés