divendres, 19 de febrer de 2016

Un passeig per Guernica

La Casa de Juntes no és l'únic element interessant de Guernica. L'església parroquial de Santa Maria destaca com un dels millors exemples del gòtic basc. La seua construcció data del segle XV, però experimentà modificaciones en segles posteriors —les últimes són barroques. El parc dels Pobles d'Europa alberga les escultures d'Eduardo Chillida i Henry Moore. Gure Aitaren Etxea (La casa de nuestro padre), l'obra de Chillida, és un monument a la pau i està orientada cap a l'Arbre de Guernica. Es pot visitar també el Museu de la Pau, dedicat a la història del bombardeig llançat per l'aviació nazi en 1937, i l'Euskal Herria, encabit en un edifici reconstruït al segle XVIII —sols conserva una sagetera i una finestra originals— amb trets típics del barroc: façana de carreus, balconades amb reixes i escut nobiliari. Guarda una col·lecció etnogràfica dedicada al País Basc. Finalment, cal allargar-se fins al mural ceràmic que reprodueix el Guernica de Picasso, amb la inscripció "Guernica" Gernikara (El Guernica a Guernica), a favor de dur l'obra original a la vila.





També paga la pena de visitar el que queda de l'antiga fàbrica d'armes —de pistoles principalment. L'havien fundat en Eibar, l'any 1908, Juan Esperanza, un mecànic d'Osca amb experiència en fabricació d'armes, i l'eibarrès Juan Pedro Uncetabarrenechea (més conegut com Unceta), comercial ferreter. Començaren a fabricar pistoles amb la marca Victoria. L'èxit obligà a ampliar la plantilla a 120 treballadors. Els socis es plantejaren la sortida d'Eibar per tal d'evitar el control del Sindicat d'Obrers Pistolers d'Eibar, gremial i partidari de mantenir el sistema tradicional de producció, molt artesanal i especialitzat, cosa que xocava amb Juan Esperanza i els seus desitjos de modernitzar la producció introduint maquinària i reduint personal. En 1913, les màquines, el material i els obrers amb llurs pertinences foren traslladats a Guernica. Poc després començà la producció en les noves instal·lacions, dotades de maquinària moderna que permetia prescindir de personal especialitzat. Era previsible, per tant, l'inici de protestes obreres.

Guernica era, abans de 1913, una vila eminentement rural que mantenia els valors d'una societat tradicionalista, conservadora i religiosa. La industrialització suposà l'entrada dels nous valors del moviment obrer i de les seues idees emancipadores. Només arribar a Guernica, els obrers eibarresos d'Esperanza i Unceta fundaren un sindicat. Ben aviat sorgiren els problemes. Un conflicte provocat per canvis de llocs de treball no negociats amb els obrers provocà uuna reclamació rebutjada per l'empresa. La plantilla convocà la primera vaga en Guernica. En les homilies dominicals, els rectors anunciaren que la mala herba havia arrelat a Guernica. S'esdevingueren diversos incidents entre vaguistes i esquirols. Els patrons van maniobrar per a trencar la vaga. Els treballadors van comptar amb el recolzament de dirigents socialistes. Finalment, la durada i els incidents minvaren l'inicial recolzament popular als vaguistes. Els amos de l'empresa acabaren aconseguint els objectius que els havien mogut a sortir d'Eibar.

Amb la Primera Guerra Mundial, el mercat d'armes experimentà un auge important. Entre 1914 i 1918, Esperanza i Unceta van vendre, sobretot a Itàlia i França, més de 100.000 pistoles, a més de les 13.000 unitats subministrades a l'exèrcit espanyol. També començaren a fabricar-se els models Astra, que acabarien marcant tota la producció de l'empresa. L'Astra 400 fou usada per l'exèrcit espanyol i es féu popular en altres països. En 1925, la família Esperanza sortí de l'empresa. Se'n feren càrrec un fill i un nebot de Pedro Unceta. La societat passà a denominar-se Unceta y Cía. El final de la guerra obrí una crisi al sector. Unceta y Cía reeixiren gràcies a la fabricació de nous models i la comercialització d'armes d'altres fabricants. Les pistoles de la Sèrie 900, basades en la Mauser alemanya, foren molt populars en Xina a finals dels anys 20. L'empresa arribà a obrir una filial en Shanghai a principis dels 30, Astra China Company. Durant la Guerra Civil Espanyola, Unceta y Cía fou intervinguda per les autoritats republicanes.

En la primavera de 1937, les tropes franquistes s'empararen de tota la província de Biscaia. El bombardeig de Guernica per l'aviació alemanya no afectà les instal·lacions d'Unceta y Cía, que passà a fabricar armes per al bàndol franquista: 28.000 pistoles, 130.000 peces de repost per a metralladores i 347.000 peces per a material divers de guerra. En alinear-se el règim franquista amb les potències de l'Eix, un cop acabada la Guerra Civil, Unceta y Cía vengué a l'Alemanya nazi més de 100.000 pistoles. Finalitzada la Segona Guerra Mundial, l'empresa entrà en declivi. En 1953, adoptà el nom amb què seria coneguda a partir de llavors, Astra, Unceta y Compañía SA. Durant la dècada dels anys 70, el declivi s'aguditzà. Baixà la producció i es reduí la plantilla. Un nét de Juan Pedro Unceta, Augusto Unceta, president de la Diputació de Biscaia, fou assassinat per ETA. En els 90, el govern basc féu un últim intent de rellançar l'activitat fusionant diverses empreses del sector. La liquidació definitiva d'Astra, Unceta Cía arribà en 1999.


En 2006, s'enderrocaren les instal·lacions de la fàbrica. Només se salvà l'edifici d'oficines. S'havia alçat en 1918 segons disseny de l'arquitecte bilbaí Ricardo de Bastida. Està emplaçat a la vora de la línia ferroviària Amorebieta-Bermeo. És d'estètica déco amb influències del cubisme, el constructivisme rus i el futurisme italià, adaptades al gust de la burgesia biscaïna de l'epoca, principal clientela de Bastida. L'edifici manté una decoració simplificada i geomètrica. En els anys 30 del segle XX se li afegí una planta. En 1968, Astra, Unceta y Cía comprà l'immoble per a convertir-lo en la seua seu administrativa. Després de la liquidació definitiva de l'empresa, es mantingué dempeus. La pressió social, encapsalada pel moviment Astra Gernikentzako (Astra per a Guernica), aconseguí que no fos destruït. Passà a mans de l'ajuntament, que volia dedicar-lo a equipament cultural. Quant a l'antiga empresa d'armes curtes, l'empresari italià Massimo Garbarino comprà les patents d'Astra, Unceta y Cía SA en 2008 i creà en Suïssa l'empresa Armas Astra SA.

En 2012, després d'anys d'obres, es presentà la remodelació definitiva de l'edifici d'oficines, que havia estat subvencionada pel govern basc a través del seu programa "Fàbriques de creació". La seu de l'antiga Astra ha esdevingut un centre multidisciplinar amb una superfície útil de 2.600 metres quadrats. La intervenció ha conservat la façana principal. Al darrere, s'ha afefit un annex multicolor dissenyat per l'arquitecte Liam Gillick, digne de ser visitat. L'equipament està gestionat per Astra Koordinadora, formada per col·lectius joves i associacions socials i culturals de la localitat. Tres representants de la coordinadora junt a membres de l'ajuntament formen l'Astra Batzordea, responsable de la gestió més directa i quotidiana del centre. S'hi realitzen múltiples activitats.