dissabte, 6 de febrer de 2016

Paisatge després del terratrèmol

Les notícies provocaren un veritable terratrèmol a la ciutat. L'antic patró havia passat dues nits a la garjola. Fou deixat en llibertat provisional amb una fiança de dos milions d'euros. Afirmà que és innocent, que tot és un muntatge. «Ja diré el nom de l'autor», afegí. Ho dirà o no ho dirà. (En principi, són pocs els involucrats en delictes de corrupció que tiren de la manta.) Tot dependrà de les converses amb els seus advocats. ¿Quina serà la línia de defensa? ¿Llançar culpes amunt i avall? Jo no imagine un fanfarró com Rus col·laborant amb fiscalia per alleugerir la condemna. Ara, el veig capaç de morir matant. En fi, els esdeveniments estan deparant reaccions d'allò més previsibles. Hi ha gent, poca, que continua defensant el personatge. Els forans no ho acaben d'entendre. «¿Encara queden defensors d'una causa perduda?», pregunten. Els xativins ho entenem perfectament. El clientelisme del patró s'havia ramificat molt. Els beneficiats li estan agraïts. També cal comptabilitzar un número indeterminat de babaus que se sumen als estómacs agraïts i segueixen proclamant la seua admiració per l'antic venedor d'electrodomèstics.

Al paisatge local predominen, però, els flegmàtics als quals no sorprèn la detenció de Rus. Un dia o altre s'havia de produir el sisme. Els xativins ho vèiem venir des de fa mesos. També hi ha els valents que abans passaven la mà pel muscle del patró i ara botzinen perquè no està tancat a Picassent. A mi no m'agrada fer llenya de l'arbre caigut. Les presons són llocs molt sòrdids. Ara bé, si la magnitud del lladronici és tan gran com s'anuncia, haurà d'haver un càstig ineludible i exemplar. Corrompre's no pot sortir debades. I caldrà exigir que la trama corrupta torne tots els diners sostrets. En qualsevol cas, vull recordar algunes coses que passen desapercebudes aquests dies per culpa del guirigall. Al personatge se li imputen presumptes delictes relacionats amb la seua activitat com a president de la Diputació. Durant els darrers anys, però, Xàtiva experimentà una enorme activitat immobiliària privada. Sembla que el mateix Rus fou soci d'una promotora. En altres llocs, la febre constructora deixà al descobert nombrosos casos de corrupció. En canvi, a la nostra ciutat no s'han conegut episodis de prevaricació o suborn relacionats amb la rajola.

Sí, circulaven molts romanços. A mi m'han arribat a contar històries tèrboles protagonitzades per constructors i polítics de l'anterior equip municipal, però tots els confidents acabaven dient: «Ni se t'acudisca anomenar-me. Jo no t'he dit res.» Avui dia, els figurants continuen submergits en un silenci espès. Fins ara, no han aparegut proves de cap cas de corrupció derivada dels PAI executats o previstos a la ciutat. Sembla que mai no sabrem per quin art d'encantament sorgiren requalificacions urbanístiques que generaren espectaculars revaloracions de terrenys —el Pla de la Mesquita i la zona de la "Papelera San Jorge" en són bons exemples. En un altre ordre de coses, tampoc no es parla de la persecució que patiren persones concretes per mantenir actituds cíviques que incomodaven el poder. La nòmina d'insultats, humiliats o acomiadats del treball per pressions del cacic és extensa. Aquestes víctimes hauran experimentat una íntima satisfacció en veure com un guàrdia civil acotava el cap de Rus quan aquest era introduït en un negoci seu que escorcollava la Benemèrita. «A cada porc li arriba el seu Sant Martí», diu el refrany.

La corrupció és molt contagiosa. Als calabossos de Benimaclet o Patraix van pernoctar altres xativins: Mariano López, Jaime Úbeda, Salvador Deusa. No puc estar-me de recordar l'activitat política i sindical d'aquest últim durant la seua joventut, als anys vuitanta. Fou marxista leninista i maoista. Milità al Moviment Comunista (MCPV) i estigué afiliat a USO i CCOO. ¿Viatge des de l'esquerra revolucionària fins a les trames corruptes peperes? ¡Quins tombs fa la vida! En fi, el cacic ha cabut en un primer pla, però el paisatge xativí després del terratrèmol s'ha d'encabir en una panoràmica presa amb gran angular. Hi apareixen tots els imputats (investigats, des de l'última reforma processal), familiars enviscats o dolguts, llepaires, gent amb comptes pendents, l'Olímpic, antics camarades avergonyits... En les converses de carrer, d'oficina o de casa, tot gira al voltant del cas. Dec ser massa sentimental; em desplauen els grafits insultants apareguts a la ciutat. Ara, s'han de fer esforços per a mantenir el bon cor. Dijous 28, a la sortida dels jutjats, el patró investigat encara afirmava açò: Al que meta la mano, hay que cortársela. ¡Quina barra!

(publicat a Levante-EMV, el 06/02/2016)