dissabte, 27 de febrer de 2016

Ciutat desaprofitada (I)

València compta amb un patrimoni cultural, tant arquitectònic com ambiental, magnífic. Un turisme cultural ben gestionat li podria proporcionar més rendibilitat econòmica. (A hores d’ara, l'activitat turística només suposa un 5% del PIB local.) Una bona gestió també generaria transformacions urbanístiques de calat, millorant la qualitat de vida dels veïns. No es tracta de convertir el cap i casal en una ciutat museu, com Florència, Verona o la mateixa Barcelona, que generen grans recursos econòmics, però resulten incòmodes per als seus habitants a causa de la sobrepoblació flotant. Els punts de referència haurien de ser més bé ciutats com Bolonya, amb un número de visites menor i polítiques urbanístiques coherents que faciliten la convergència de la rendibilitat econòmica amb el millorament de la qualitat de vida. Les ciutats amb una bona gestió del turisme cultural esdevenen més acollidores, més verdes i més boniques per moltes raons. Una d'elles és que els seus habitants se senten orgullosos dels seus valors patrimonials i col·laboren en l’ornat, la neteja i el manteniment de llurs propietats (com és el cas de Còrdova).

En turisme cultural cal diferenciar entre ciutat amb recursos i ciutat bonica. A Europa trobem ciutats que, sense tenir grans recursos monumentals, conformen espais urbans agradables, que faciliten la convivència i el benestar. Com a exemple podríem citar Amsterdam, una de les urbs més afortunades d’Europa, amb gran quantitat de visitants, tot i que els seus espais no ofereixen un número elevat de monuments destacables. Centrada en posar en valor el context geogràfic en què es troba, Amsterdam és un conjunt de milers d’edificis d’arquitectura popular rehabilitats que, amb als canals i la creació d’espais per a vianants, fan de la capital oficiosa d’Holanda un reclam per a milions de turistes de tot el món. A València trobem monuments de gran interès, racons amb encant, carrers nobiliaris, places amb molt d'ambient, gastronomia d’altíssima qualitat... En definitiva, tenim una ciutat amb recursos abundants. València pot aspirar a ser un referent del turisme cultural sostenible. Tanmateix, malgrat posseir un patrimoni d'enorme qualitat, molts dels seus recursos no estan posats en valor, ni enllestits per a ser adequadament visitats.

Alguns dels seus monuments més destacables (Sant Domènec, la Trinitat, el claustre de l'Hospital de Sacerdots Pobres, el Palau de la Generalitat, el Palau d’En Bou) són de difícil accés. La comunicació entre aquests conjunts és pràcticament inexistent. Caldria dissenyar una xarxa de carrers i places per a vianants i bicicletes que comuniqués els recursos més destacats de la capital. Aquesta xarxa milloraria la mobilitat i generaria més qualitat de vida per als habitants de València (Bolonya ens torna a servir d’exemple). L’adequació d’itineraris per a vianants s’ha de dissenyar sabent sempre d’on es ve i cap on es va, i el volum que ha de suportar cada itinerari. Sovint es pavimenten carrers o espais pels quals no passa cap vianant —el carrer Moratín o el pont dels Serrans, posem per cas. València podria esdevenir un parc cultural dedicat al segle d’or de la cultura valenciana i mediterrània. Podria denominar-se 'València, capital de la cultura mediterrània del segle XV'. Salamanca és la capital del renaixement espanyol i Mèrida, la de la cultura romana. València podria ser la capital de la cultura mediterrània del segle XV.

Els monuments, els jardins o els museus de València, encara que molts d’ells gaudeixen d’una qualitat artística ben rellevant, tenen un tractament aïllat. No solen resultar, per tant, prou atraients per al turisme cultural, perquè no estan integrats en un programa unitari, de conjunt. La majoria dels recursos més valuosos del patrimoni dels valencians es bastiren al segle XV. Amb una raonable inversió, hom podria posar-los en valor, aprofitar-los econòmicament. Aquesta posada en valor tindria, política i culturalment, un enorme rendiment. Es poden destacar algunes de les peces que podrien conformar-lo: les Portes de Serrans i Quart, el Palau de la Generalitat, l’Almodí, la Catedral, la Torre del Micalet, el Palau d’En Bou, la Batlia, el Palau dels Scala, les Drassanes, els ponts gòtics i renaixentistes del Túria, especialment el pont de Serrans, els Banys de l’Almirall... Totes aquestes peces estan ja rehabilitades. Caldria pactar amb el Ministeri de Defensa que facilités l’accés i la visita dels elemets patrimonials de l’antic convent de Sant Domènec: la Capella Reial, el claustre, la sala capitular i el pati d’accés.