divendres, 15 de gener de 2016

Proposta amb forats

L'altra nit, vaig veure una entrevista que li feren a Pedro Sánchez en un plató de televisió. El secretari general dels socialistes llançà una proposta de coalició d'esquerres plena de forats. Va dir que estava obert a acords amb Ciutadanos. (¿És d'esquerres, Ciudadanos?) Entre la formació de Rivera i el PSOE s'interposen dos obstacles: l'Ibex 35, que ha recolzat Ciudadanos per a garantir-se un govern respectuós amb les polítiques neoliberals, i Podemos, l'altra pota de la coalició preconitzada per Pedro Sánchez, que defensa el dret a decidir dels catalans —Ciudadanos no vol sentir parlar-ne; l'anticatalanisme forma part del seu ADN. Més forats: Pedro Sánchez rebutja la convocatòria d'un referèndum a Catalunya, rebuig que allunya l'acord amb Podemos, que ni vol ni pot renunciar a la consulta, perquè tindria problemes amb la seua sòcia Ada Colau. Sánchez proposa una alternativa: reformar la Constitució per tal que els catalans se senten més a gust a Espanya. En aquest cas, el forat és ben evident: un PP marginat bloquejaria qualsevol reforma constitucional —disposa de minoria de bloqueig al Congrés i majoria absoluta al Senat. En fi, sense acord amb Ciudadanos, els socialistes necessitarien el recolzament de Podemos, Izquierda Unida, Esquerra Republicana i Partit Nacionalista Basc o Democràcia i Llibertat, marca de Convergència Democràtica de Catalunya, però no pot oferir-los res a canvi —ja hem dit que una reforma constitucional és inviable sense suport del PP. Conclusió: el secretari general socialista volia vendre fum, intentava col·locar mercaderia avariada. L'endemà de l'entrevista, nous pals aturaven les rodes d'un hipotètic acord d'esquerres. PSOE, C's i PP es repartien els cromos al Congrés dels Diputats: control de la mesa per a PP i C's; presidència de la cambra per al PSOE. Tot seguit, Pedro Sánchez vetava el grup parlamentari als socis de Podemos (En Comú Podem, Compromís-Podemos-És el moment i En Marea). Siguem seriosos. El PSOE sols tindrà alguna remota possibilitat d'aconseguir un acord d'esquerres si assumeix les aspiracions dels seus futurs aliats i accepta la convocatòria d'un referèndum en Catalunya. Només així —suposant que no arribe ja massa tard— podria comptar amb la col·laboració de Podemos i el recolzament, directe o indirecte, dels grups nacionalistes catalans. Si no accepta aquestes condicions, el PSOE està abocat a la gran coalició amb el PP, a permetre un govern pepero en minoria o a forçar la convocatòria de noves eleccions. En aquest cas, els socialistes hauran de convèncer la ciutadania que no són culpables de la repetició dels comicis, tasca veritablement àrdua.