divendres, 1 de gener de 2016

Estratègia incomprensible

Quan sent dir que Podemos està a favor de la ruptura d'Espanya em vénen atacs de rialla, sobretot quan l'afirmació m'arriba de les files socialistes. Susana Díaz, posem per cas, em fa molta gràcia quan afirma, posant carasseta de gravetat, que els socialistes defensen la unitat i la igualtat de tots els espanyols, o quan exigeix a Podemos que abandone l'independentisme si vol dialogar amb el PSOE. Com ja sé que la senyora Díaz és persona molt intel·ligent, hauré de deduir que es fa la ximpleta de forma premeditada. Sabrà —n'estic segur— que Pablo Iglesias no té cap interès de dialogar amb els socialistes. Ho sap tot el món. D'altra banda, una veritable socialista ha d'estar a favor de la igualtat radical de totes les persones, de tots els éssers humans —no importa que siguen d'Espanya, la Xina o el Japó. Si apartem a un costat la proclama purament retòrica de la presidenta andalusa, a favor de la igualtat, ¿què ens queda de les seues paraules? Que només està preocupada per la Unitat d'Espanya. Pablo Iglesias també n'està preocupat, però sap que la convocatòria en Catalunya d'un referèndum consultiu i no vinculant desactivaria el procés independentista. Podemos permetria la convocatòria d'un referèndum sotmès a dues condicions: no s'entraria a negociar la independència si aquesta no rebés el suport d'almenys el 55 o el 60% dels catalans; a més, si perderen, els partits independentistes haurien de renunciar a sol·licitar la convocatòria d'altra consulta durant un termini de vint o vint-i-cinc anys. Pablo Iglesias sap que els partidaris de la secessió no obtindrien un suport tan elevat. S'ha de tenir molta barra per a repetir tots els dies, milanta vegades, que Podemos està a favor de l'independentisme. Que ho faça la dreta cavernícola encara té la seua lògica, però que el PSOE s'apunte a les tècniques de Göbbels (una mentida repetida mil vegades esdevé una veritat) causa estupefacció. No, Podemos no és partidari de l'independentisme. A més, la falsa acusació contra la formació morada no sembla donar el resultat esperat; ni el PSOE ha guanyat més vots per ser més espanyol que ningú, ni Podemos n'ha obtingut menys per propugnar la celebració d'un referèndum a Catalunya. En realitat, el PSOE té por, por de l'ús que faria el PP d'una hipotètica acceptació socialista de la consulta, i por d'establir un precedent al qual podrien acollir-se altres comunitats autònomes. I per damunt de tot, una evidència: el PSOE és un partit absolutament jacobí; mai no acceptarà cap altra nació distinta de l'espanyola. Jo albire un futur molt negre per als socialistes. Llur actitud està convertint el PSC en un grup residual (el PSPV ja fa temps que ho és). I sense el graner de vots catalans, el PSOE podria guanyar unes eleccions generals espanyoles el dia que les granotes crien pèl. Amb aquest panorama per davant, trobe inexplicable l'estratègia socialista.

4 comentaris:

Clidice ha dit...

La veritat és que costa d'entendre, l'estratègia socialista, si no és que volen mimetitzar-se amb el PP i fer un únic partit a la cosa aquesta española. Serà que les classes extractives s'han repartit el pastís PPPSOE i, és clar, ara ja no sabem qui és qui en això de la casta política espanyola. Això sí, sabem que n'hi ha uns que manen i d'altres que volen manar.

Tanmateix, d'entrada desitjar-te un bon any. La resta ja ho anirem tastant ^^

Ximo ha dit...

Sí, jo també vull desitjar-te un bon any. I ja tindrem ocasió de veure com acaba la cosa, que tot just acaba de començar.

Landino ha dit...

En aquest joc de cartes. Diria que PP i Podemos saben a quin joc juguen i PSOE i Ciudadanos encara estan assabentant-se de les regles. El temps farà el seu recorregut, i no tinc gens clar qui va davant

Ximo ha dit...

Jo diria que el PP també està molt desconcertat, però jo tampoc no tinc clar qui té el millor joc a la partida. El temps i el desenllaç d'altra partida, la catalana, diran.