dimarts, 10 de novembre de 2015

El líder estimat sap què ens convé

Ja sabíem que en Podemos no hi ha massa lloc per a la discrepància. Hi està desterrada la possibilitat de construir un tot a partir de les aportacions de parts diverses. (Amadeu Mezquida ho va analitzar molt bé al seu blog.) Sovint, Pablo Iglesias ha fet un xantatge que ja havíem vist en altres ocasions —Felipe González, posem per cas, el féu en 1979—: «Si voleu que jo lidere el partit, haurà de ser amb les meues condicions. Si no, me’n vaig.» Aquesta pretensió es dóna de nassos amb la idea de democràcia participativa. En Podemos, les decisions no es prenen des de la base, no hi ha un projecte dissenyat per la "gent de baix”. ¿Penúltim exemple? La designació del general Julio Rodríguez com a número dos de la llista per Saragossa a les pròximes eleccions generals. ¿Qui ha pres aqueixa decisió? ¿La puta base? ¿Els afiliats i els simpatitzants dels cercles aragonesos del partit morat? Doncs, no. Ni primàries, ni res de res. Pel que es veu, ha estat una decisió dels dirigents madrilenys de la formació. Estratègicament, una decisió brillant que no deixa de ser, però, un nomenament "digital", en ús als partits de la casta. En fi, no tinc motius per a dubtar que l'antic Cap de l'Estat Major de la Defensa siga un veritable demòcrata i una persona extraordinària, ¿però són aquestes maneres de fer una llista electoral? ¿En què han quedat les velles proclames de democràcia participativa? Encara recorde les burles que feia Antonio Montiel de les primàries amb reserves de pluralitat de Compromís. Ara, ja sabem per què. Els de la formació violeta fan les coses d'altra manera. «El líder estimat és molt llest i sap què ens convé. Ell vetllarà per tots nosaltres», deuen pensar. Amb aquest pare previsor compartiran escons els diputats de Compromís. Amén.