dimecres, 22 de juliol de 2015

L'Església, la gran afavorida

El País Valencià té extraordinàriament desenvolupat el turisme de costa, perquè compta amb algunes de les platges més afortunades de la Mediterrània, que ofereixen quantitat i gran qualitat de serveis i equipaments turístics de sol i platja. Podríem dir que aquest recurs està al límit de la seua explotació. Hom ha abocat els turistes a la costa, perquè és un recurs fàcil d’explotar i molt rendible, però els recursos d’interior i els culturals romanen oblidats. Açò és incomprensible; a l'interior, tenim paisatges meravellosos i ciutats amb un gran potencial patrimonial i històric. Els projectes d’intervenció en aquest patrimoni han suposat una gran inversió que s'ha dirigit, sobretot, a edificis monumentals de titularitat pública o propietat, majoritàriament, de l’Església. Avui, anys després d'haver estat restaurats, molts resten tancats, no són visitables. A través del programa “La Llum de les Imatges”, s’han invertit milions d’euros en la restauració de monuments, especialment eclesiàstics. El programa, poc valorat i desmantellat pel govern del PP, havia estat Premi Europa Nostra d’intervenció en el patrimoni.

La “Llum de les Imatges” havia generat nombrosos llocs de treball, ben rendibles quan el programa viatjava a l’interior. Augmentaren exponencialment les visites a les comarques que acollien les mostres. Sant Mateu, per exemple, ha esdevingut una ciutat diferent des que el programa passà per la seua arxiprestal. Però una vegada closes les exposicions, molts recursos patrimonials romanen tancats en espera d’un conveni de difusió que caldria negociar urgentment amb la propietat. S’han fet, per tant, grans inversions sense haver establert abans amb la l'Església un programa d'obertura i promoció dels béns restaurats que beneficiés la totalitat de la societat. Cal recordar que la parròquia de Sant Andreu de València resta tancada —només s’obri per a la celebració de bodes. Al marge de "La Llum de les Imatges", s'han realitzat altres actuacions en el patrimoni eclesiàstic que tampoc no ha tingut cap utilitat. És el cas de la Sang de Llíria. Un cop restaurat integralment amb fons públics, i malgrat estar dessacralitzat, l'edifici restà tancat anys, des de l’arribada del PP a l’ajuntament de la capital del Camp del Túria.

Els vint anys de govern de la dreta han deixat restaurades pràcticament totes les propietats monumentals de l’Església Catòlica al País Valencià, però les inversions centrades en les peces artístiques no han arribat als entorns monumentals. S’han fet grans inversions sense valorar que els monuments necessàriament han d’estar contextualitzats. A Catí, posem per cas, la impecable intervenció en l’església i la llotja no ha valgut per a millorar l’entorn. Simplement una plantada d’arbres i el millorament de voreres i carrers haurien canviat la cara de la població. Encara hi ha exemples més cridaners: a la Llotja de València (Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO) s'accedeix per la porta de darrere. L'edifici presideix la plaça del Mercat, que continua sent una mena de carretera per on circulen milers de cotxes privats, autobusos, furgonetes de repartiment. Sense anar massa lluny, el nucli històric de Xàtiva ha patit un enorme declivi durant el govern municipal del PP (que només ha prestat atenció —i no sempre— a peces aïllades, descurant l’atenció al conjunt urbà de ciutat vella, sobretot als seus barris més degradats).