dilluns, 20 de juliol de 2015

Conjunts històrics i artístics: perfils imponents

Queden pocs conjunts històrics al nostre país; les conteses bèl·liques i el desenvolupament incontrolat han anat esborrant-los de la nostra geografia. Sort que n’hem pogut salvar alguns. Deuen la pervivència a la penúria. En temps de bonança econòmica, la gent es desfà de les andròmines velles. Les etapes de prosperitat solen comportar l’arrasament dels elements de significació històrica i artística, i l’aparició d’un paisatge urbà dispers que aboca al declivi inexorable del patrimoni construït i acaba difuminant la nostra memòria col·lectiva. El desenvolupament urbanístic extensiu, imperant fins aquests moments, qüestiona i posa en perill els conjunts històrics. Els burgs antics, abandonats pels residents autòctons, són ocupats per noves poblacions desarrelades d’origen immigrant o provinents de la marginació. Els nuclis històrics perden teixit social i centralitat —perden l’ànima, podríem dir. Per això sorprèn que l’arquitectura de la pedra seca o els traçats urbans medievals mantinguen la seua presència. Per això meravellen els perfils imponents de Xàtiva, Morella, Peníscola, Oriola, Bocairent...    


A curt termini, una nova mentalitat ciutadana més respectuosa amb el patrimoni cultural assegura la pervivència d’aquestes vistes. Diversos perills guaiten, però, des de l’horitzó. Francesc Muñoz ha posat en relleu, en un llibre titulat Urbanalizació, paisajes comunes, lugares globales (editat per Gili Gaya), els processos de banalització i tematització a què són sotmesos, pertot, els nuclis urbans i els conjunts històrics i artístics. Cal recolzar, per tant, iniciatives residencials privades i activitats econòmiques compatibles amb els valors i el caràcter dels conjunts històrics, tal com es fa amb el patrimoni monumental de l’Església o amb el patrimoni de domini públic. S’han de limitar, doncs, els excessos de l’esbargiment nocturn, l’exagerada especialització turística, la colonització de les franquícies comercials... D’aquesta manera, els nostres fills i els nostres néts continuaran gaudint amb l’espectacle dels conjunts esplendorosos que jalonen el nostre país.