dissabte, 13 de juny de 2015

Reptes

Si vostès estan llegint aquestes línies a migdia, ja sabran amb total seguretat que tenim nou alcalde de Xàtiva i nou president de la Generalitat, socialistes l’un i l’altre. S’inicia, per tant, una nova etapa política al país i a la nostra ciutat. Les negociacions per a formar el nou govern valencià han estat àrdues i plenes de gestos innecessaris. Ha sobrat teatralitat. No era precís, posem per cas, alçar-se de la taula a mitjan negociació, com Belén Esteban quan no se surt amb la seua en Sálvame, i amenaçar de tirar-ho tot a rodar. Era ociós que el líder dels socialistes simulés negociar la presidència del Consell amb Ciutadans i PP; aqueixa operació no se la creia ningú. Tampoc no era precís pintar Mònica Oltra com una dona ambiciosa disposada a tot per aconseguir la presidència de la Generalitat. Imagine que els impulsors d’aquestes estratagemes perseguien un doble objectiu: acoquinar aquells que finalment seran els seus socis de govern i suscitar els clams de l’electorat progressista. («¡Vaaa, Ximo! ¡Volem que sigues el president!») En honor a la veritat, cal dir que tampoc no han faltat importunitats a l’altre costat de la taula.

Uns i altres haurien d’haver calibrat, però, els efectes perversos del teatret: la deslleialtat i la indiscreció d’una de les parts, durant un procés negociador, minen la confiança dels altres interlocutors. ¡Mal començament per a una hipotètica aventura en comú! Manca finezza, hauria dit en unes circumstàncies com aquestes el polític italià Giulio Andreotti. (La finezza és molt útil en situacions polítiques complicades.) A més, hem de tenir present que la falta de discreció també descoratja el ciutadà comú. Quantes vegades hauré sentit pel carrer, durant els últims dies, frases com aquestes: «Tots els polítics són iguals. Només volen la poltrona. ¡Mai no els tornaré a votar!» Afortunadament, l’obreta de teatre ja s’ha acabat. Al final, la gent de Compromís ha acceptat que Ximo Puig siga president de la Generalitat. Els pactes —ja se sap— no són possibles sense cessions d’uns o d’altres. En definitiva, Mònica Oltra no era l’escurçó que pintaven alguns. A partir d’ara, si les coses marxen raonablement bé, si ningú no surt amb nous estirabots, en pocs dies s’haurà oblidat el sainet postelectoral. Hi ha molta feina a fer.

A Xàtiva, les aigües estan totalment tranquil·les. El socialista Roger Cerdà, encara candidat a alcalde quan escric aquest article, ha actuat amb magnanimitat. Bé que només necessita pactar amb Esquerra Unida —la suma d’escons obtinguts per PSOE i EU ja dóna majoria absoluta—, ha convidat els regidors de Compromís a formar part del seu equip de govern. Els nous gestors del nostre ajuntament també tindran molta feina. Primerament, hauran d’obrir els calaixos i revisar els comptes. Com aventurava servidor fa quinze dies, trobaran un forat econòmic que podria ascendir als trenta milions d’euros —factures amagades incloses. Si finalment es confirmen aquestes xifres, tot el període municipal estarà llastrat per l’enorme deute. ¡Bonica herència! (El panorama que trobaran Ximo Puig i Mònica Oltra a les dependències de la Generalitat no serà molt distint.) En fi, caldrà obrir totes les finestres i ventilar la Casa de la Ciutat. Els xativins han votat, en les passades eleccions municipals, a favor del canvi. Caldrà agranar, per tant, tots els vicis del passat: autoritarisme, opacitat, clientelisme, balafiament, vulgaritat...

Tothom espera un govern local transparent i participatiu, un ajuntament en què estiguen desterrats l’amiguisme, els comportaments despòtics i les sospites de corrupció. Els reptes que es presenten al tripartit són descomunals: establiment d’un model de ciutat, revitalització econòmica, lluita contra l’atur, disminució de la càrrega impositiva municipal, millora dels serveis públics, pla contra la pobresa i l’exclusió... Els socis del nou govern han fet moltes promeses. PSOE i Compromís, posem per cas, han anunciat llur intenció d’aconseguir un campus universitari públic per a la nostra ciutat. Els membres del tripartit s’han compromès a redactar el Pla Especial de Protecció del Centre Històric, a frenar la degradació de ciutat vella, a revisar la regulació del trànsit i l’aparcament de vehicles, a recolzar els moviments associatius... Tant de bo aconseguisquen els seus objectius amb el recolzament de tota la ciutadania.
 
(publicat a Levante-EMV, el 13/06/2015)

2 comentaris:

Marta Máster ha dit...

Hola: es un artículo que nos invita a la reflexión. Acabo de descubrir tu blog y me gusta mucho la variedad de temas que tratas. En este momento he creado un blog dedicado a los jóvenes y al uso que hacen de las nuevas tecnologías. Te invito a visitarlo: http://cativodixital.blogspot.com.es/ Si quieres seguimos en contacto. Yo ya me hice seguidora de tu blog.

Ximo ha dit...

Gràcies pel teu comentari. Vaig a donar-li una ullada al teu blog.