dimarts, 3 de febrer de 2015

¿Qui frena un tsunami?

Com més va, més augmenten els retrets envers Podemos. Criticar aquesta formació des d’una perspectiva progressista no està exempt, però, de dificultats. ¿La principal? Evitar les sospites de col·laboració amb la dreta política i mediàtica, que ha desfermat una ofensiva en tota regla contra el nou partit. En definitiva, el risc de ser mal interpretat és molt gran. És més: l’actitud de qui fa objeccions a Podemos podria ser comparada a la d’un il·lús que intentés frenar un tsunami. Segons els físics, l’energia d’un tsunami tectònic depèn de la seua altura, de la seua longitud d’onda —que pot assolir centenars de kilòmetres— i de la longitud del seu front. En alta mar, les ones del tsunami solen tenir poca altura, però aquesta creix abruptament quan el front s’aproxima a la costa; en fregar amb el fons marí disminueix la velocitat i creix l’altura del tsunami, per transformació d’energia cinètica en energia potencial. Llavors, les ones esdevenen devastadores. Una massa d’aigua d’alguns metres d’altura pot arrasar tot el que trobe al seu pas per les zones costaneres. Res no podrà frenar-la. Només quedarà esperar que la seua energia es dissipe. L’impuls de Podemos recorda la força d’un tsunami. Es multiplica la sensació de presenciar un fenomen imparable, provocat per la fractura dels estrats socials més profunds. El moviment tectònic impulsa onades d’empipament ciutadà. L’enuig i altres motius que també s’haurien de considerar (com ara el desig de protagonitzar un esdeveniment històric o la voluntat d’alinear-se amb el bàndol triomfador) nodreixen el tren d’ones. En aquestes circumstàncies, res ni ningú no poden frenar la força del tsunami. Des de l’esquerra, surten veus crítiques envers Podemos. Retreuen el personalisme de Pablo Iglesias i els seus amics, la falta d’explicació plausible a situacions aparentment irregulars —l’hipotètic frau fiscal de Monedero, posem per cas—, la falta de concreció programàtica o el funcionament excessivament piramidal de la formació política. Jo també blasme el caràcter espanyolista de Podemos, la trencadissa que provocarà a les files del progressisme. ¡Tant és! Els crítics corren el risc de ser presentats com uns aixafaguitarres. En fi, ¿quan tocarà costa el tsunami, abans o després de les pròximes eleccions generals? ¿Quan es dissiparà la seua energia? ¿Quina serà la magnitud dels danys causats? Ja veurem.