diumenge, 8 de febrer de 2015

Cuba en el record

Des de principis d’any, els governs de Cuba i EEUU tracten de normalitzar les seus relacions bilaterals. Sembla que el president nord-americà ha decidit de posar punt i final al bloqueig internacional imposat a l’illa en 1960. La notícia m’ha portat alguns records. Cuba continua present al nostre imaginari col·lectiu. Molts emigrants valencians hi vivien des d’abans de 1868, any del primer intent emancipador de l’antiga colònia. (L’heroi nacional cubà, José Martí, tenia orígens valencians; son pare, Mariano Martí i Navarro, era oriünd de Campanar, actual barri de València.)  A partir de 1895, nombrosos joves de tota Espanya marxaren a Cuba per a combatre contra les guerrilles independentistes. Coneixem el nom de soldats i oficials naturals de la nostra comarca que lluitaren a l’illa. Hi hagué valencians, per tant, als dos bàndols enfrontats. És més: Xàtiva tingué un protagonisme sobtat en aquells esdeveniments; en acabar la guerra, l’hospital de la nostra ciutat acollí un centenar de soldats repatriats que tornaven ferits o malalts.

Historiadors com ara Vicent Ribes, Oriol Junqueras o Cristina Aparicio han escrit sobre aquella contesa —el líder d’Esquerra Republicana és autor de l’obra El catalans i Cuba—, però jo recorde especialment la figura de Josep Camarasa, traspassat a primeries de 2010. A més de dedicar-se a la pintura, Camarasa prestà atenció al periodisme local i la història, de la qual era un gran enamorat. Començà a interessar-se per la Guerra de Cuba a finals dels noranta. Les seues indagacions a l’Arxiu Municipal —on se’l podia veure sovint— foren recollides en diversos articles publicats al desaparegut setmanari Noticias 7 Días: “L'aportació de Xàtiva a la Guerra de Cuba en el 98, “El cuidado a los soldados repatriados de Cuba en el Hospital de Xàtiva” i “La cruz a los soldados repatriados muertos en el Hospital de Xàtiva en 1899”. També publicà al llibre Fira d'Agost 2001 “El paper de Xàtiva en la desfeta de Cuba el 1898”, resum d’un estudi més extens que roman inèdit —bé que l’autor l’havia enllestit abans de morir.


Quant als militars de la comarca enviats a Cuba, cal esmentar els noms del soldat José Pla Bolinches, de la Llosa de Ranes, i el general Francisco Cirujeda, natural de Moixent però xativí d’adopció —la seua infància havia transcorregut a Xàtiva. El primer, que havia après a llegir i escriure abans de travessar l’Atlàntic —mentre feia la instrucció en una caserna de Tortosa—, contà en una mena de diari les desventures patides durant el trasllat i l’estada a l’illa; el segon, ascendit a comandant després d’haver combatut en Filipines, eliminà Antonio Maceo, líder independentista cubà. Tots aquests fets, que ara ens semblen tan llunyans, foren ben coneguts pels xativins de l’època i els seus descendents directes. El ressentiment envers Estats Units, la potència emergent que precipità, en derrotar l’exèrcit espanyol, la pèrdua de Cuba, Puerto Rico i Filipines, perviuria al llarg de vàries generacions. Fins a 1909, Cuba seria un protectorat nord-americà. Pel que fa als valencians residents en l’illa, molts decidiren quedar-s’hi.

Encara que es volgué oblidar el “desastre de 1898”, les seues petjades no s’han esborrat del tot. Al cementiri xativí es conserva una creu amb la següent inscripció: El M.I. Ayuntamiento de Játiva a los soldados repatriados fallecidos en este santo hospital. 1899. D’altra banda, Cuba mai no ha deixat d’inspirar els escriptors. Toni Cucarella, per exemple, publicà al llibre de fira de 1988 un relat titulat El millor tabac, el de Cuba! No sé vostès, però jo sempre m’he sentit atret per la música i la literatura cubanes. Em vénen al cap diverses figures: Gabriel Cabrera Infante (autor de Tres tristes tigres), el contrabaixista Israel López “Cachao”, Omara Portuondo. En 2010 s’acomplí el meu desig de viatjar a l’illa. Vaig conèixer les seues ciutats: l’Havana, Cienfuegos, Trinidad, Camagüey, Bayamo, Santiago (en Santa Ifigenia, cementiri d’aquesta última, vaig visitar el mausoleu de José Martí i la tomba de Compay Segundo). Vaig comprovar les estretors provocades per un bloqueig econòmic que està a punt de finir. ¡Cuba, tan distant i tan pròxima!

(publicat a Levante-EMV, el 07/02/2015)