dimarts, 24 de febrer de 2015

La situació del gallec

Avui se celebra el 178è aniversari del naixement de Rosalia de Castro, escriptora que jugà un paper fonamental en el ressorgiment de la literatura gallega, una de les més esplendoroses durant època medieval. (El document més antic escrit en gallec, el Foro do bo burgo do Castro Caldelas atorgat per Alfons IX a la vila d’Allariz, data de 1228.) El record de Rosalia s’inscriu, però, en un context de malestar per la situació de l’idioma. Sense anar massa lluny, a primeries de mes, unes 25.000 persones van protestar a Santiago de Compostel·la contra la política lingüística de la Xunta. ¿En quina situació es troba el gallec? Amb el pas dels anys, el seu ús ha decaigut en les zones urbanes, però continua sent dominant a les zones rurals. És capaç de parlar-lo més del 91% de la població gallega —el 99% l’entén, segons diferents enquestes. És percentualment el més parlat dels idiomes propis de les nacionalitats històriques de l’Estat, però gaudeix de menys reconeixement social que el català; hom considera el gallec una llengua de pagesos. Un 20% dels joves entre els 14 i els 19 anys són analfabets funcionals en gallec. A hores d’ara, la llengua, oficial amb el castellà, posseeix una varietat estàndard que es fa servir tant als mitjans de comunicació com a l’ensenyament primari, secundari i universitari. És parlat per més de tres milions de persones arreu del món. En relació al nombre de parlants, el gallec ocupa el lloc 146 a la llista dels 6.700 idiomes parlats (el cinquè si es considera part de la llengua portuguesa). Gràcies a la Llei de Normalització Lingüística de 1983, el seu ús havia augmentat considerablement. Fins ara, estava generalitzat en camps com l’educació o la funció pública. Però en 2010 es promulgà el Decreto para o plurilingüismo no ensino non universitario de Galicia, que modificà la proporció vigent fins aleshores de matèries que s’havien d’impartir en gallec o en espanyol —s'augmentà el nombre d’assignatures que s’han de donar en espanyol. El decret fou objecte d’enormes protestes des d’abans de la seua aprovació (segons algunes fonts, era rebutjat pel 90% dels sindicats de professors, pel 100% de les associacions d’estudiants, per la Federació d’Associacions de Mares i Pares de l’Escola Pública i pels moviments de renovació pedagògica). El PP gallec féu, però, un cas com un cabàs.