dimarts, 9 de desembre de 2014

Tothom té les seues contradiccions

Fa poc, sentia en un programa de televisió aquestes paraules d’Ada Colau: «Els corromputs intenten diluir la seua responsabilitat fent creure que tothom és corrupte.» ¿Pensa l’activista que tots els indignats contra el sistema són éssers angelicals? Jo crec que els simpatitzants de Podemos o Guanyem són persones amb les seues contradiccions. La corrupció que naix de la laxitud moral es manifesta pertot arreu: dependents que prenen petites quantitats de gènere propietat de l’empresa; metges que recepten certs medicaments a canvi dels regals que els ofereixen les farmacèutiques; funcionaris que fan trucades privades des del telèfon de l'oficina; docents que accepten obsequis d’editorials o s’enduen a casa estris propietat dels centres acadèmics; gent que fa descàrregues il·legals o usa un servei sense pagar el tiquet; persones que practiquen furts de petita magnitud sense consciència d’actuar malament...

Els portaveus dels indignats insinuen que “els de baix” són una massa de persones honrades, il·lustrades, agnòstiques i lliures de qualsevol forma d’alienació. La realitat desmenteix aquesta suposició; durant l’època de les vaques grosses, hi havia pocs indignats. Molts polítics imputats per delictes de corrupció obtenien majories absolutes en les eleccions locals i autonòmiques. Cal pensar, per tant, que una part considerable de la ciutadania els votava. «Si no, no m’ixen els comptes», riu Xavi Castillo. «Jo faria el mateix, si estigués al seu lloc», admeten molts, quan es destapa un nou cas de corrupció. Vivim a la terra de l’especulació, la picaresca, l’elusió i el clientelisme. En aquest país, hi ha molta gent que no defrauda perquè no pot. La xenofòbia i la superstició impregnen el teixit social —inclosa la legió dels descontents amb la casta dirigent. El votant tipus té poc a veure amb el “bon salvatge” de Rousseau.

L’elector no sempre és una persona il·lustrada o altruista (sovint, defensa interessos merament personals). ¿Hi ha persones honrades? ¡Naturalment! Però no tinc clar que siguen majoria aclaparadora. Malgrat la indignació amb les elits, la majoria social no està lliure de contradiccions. Pensar que variarà el rumb polític del país només amb canvis de lleis o equips governants és una creença infundada que mena a la frustració. No hauríem de creure en miracles. Si no va acompanyada d'un canvi cultural, d’un canvi de valors socials, la regeneració política no eliminarà la corrupció.