dimecres, 3 de desembre de 2014

Corrupció sistèmica

En alguns països estrangers, la gent pren els diaris d’uns carrets col·locats a la via pública. Hom diposita les monedes en un caixetí i agarra un exemplar de la pila. Un amic meu diu: «A casa nostra, això no funcionaria; la gent s’enduria el periòdic sense pagar.» ¿És sistèmica, la corrupció, a les nostres latituds? Transparència Internacional diu que no, que la corrupció sols afecta l’esfera política —a tot estirar, hauria esdevingut sistèmica només a les administracions públiques. Però Manuel Sanchis Marco, professor d’Economia Aplicada de la Universitat de València, afirma, en un article titulat La corrupción de las élites, que l’activitat empresarial espanyola s’articula al voltant de les prebendes. La lluita pels favors del poder crea el brou de cultiu en què pul·lulen polítics i empresaris corruptes, gent que viu a costa de l’erari públic. Segons això, la corrupció també arriba a les empreses. Ara bé, ¿afecta altres àmbits de la societat? Cadascú diu la seua. Des dels partits majoritaris s’afirma que els polítics corruptes són ben pocs, que els càrrecs institucionals són majoritàriament honrats. Dijous passat, Rajoy va dir al Congrés dels Diputats que Espanya no és un país de corruptes. Jo, en canvi, sospite que la corrupció és sistèmica i afecta moltes capes socials. Dies enrere es va desenvolupar l’operació Enredadera, dirigida per la jutge Alaya. Van ser detinguts, en dotze províncies, trenta-dos funcionaris que cobraven comissions a canvi d’afavorir adjudicacions a les empreses que pagaven els suborns. Aquesta operació suposa un salt quantitatiu. Fins ara, pensàvem que els cossos de funcionaris només estaven afectats pel càncer de les petites corrupteles. Però les detencions ordenades per la magistrada sevillana podrien indicar que el mal s’escampa. En el fons, la nostra societat sembla patir una laxitud moral generalitzada, possible seqüela del caràcter mediterrani i catòlic de la nostra cultura. Com Déu perdona tots els pecats...