dimarts, 23 de desembre de 2014

El món en blanc i negre

Va haver un temps en què els bons aficionats a la fotografia adquiríem —d’acord amb les nostres possibilitats econòmiques— un equip fotogràfic de qualitat: una cambra, un joc d’òptiques i un laboratori de revelat. Jo arribí a tenir una Zenza Bronica de format mitjà, que encara conserve. Quant a les ampliadores, tinc al soterrani de casa una ampliadora Axomat de pas universal i una Durst de pas mitjà, ambdues a punt de rovellar-se per falta d'ús. Vaig ficar, en una i altra, òptiques Schneider. Bé que es podien fer incursions al color, quasi tots els aficionats treballàvem en blanc i negre. Encara no havia arribat l’època de generalització absoluta dels aparells fotogràfics. (Avui, gats i gossos tenen una càmera o un mòbil amb cambra fotogràfica.) Dissortadament, les generacions més joves es perden l’experiència meravellosa de tancar-se en una habitació fosca, revelar els carrets i assistir a l’espectacle màgic de veure com  apareixen a la cubeta, a poc a poc, les imatges positives il·luminades per una llum roja.

La invenció dels aparells digitals ha ficat a l’abast de tothom la captació d’imatges fotogràfiques, però moltes d’elles són absolutament banals. Per a fer bones fotos sempre ha calgut sensibilitat. Sense una mirada diferent sobre la realitat que ens envolta, no és possible de captar res interessant. I la tecnologia no pot suplir la falta de talent i ull clínic. La foto en blanc i negre no ha passat de moda. Les actuals cambres digitals de gamma alta permeten d’aconseguir imatges molt bones des del punt de vista tècnic. El repte que em va llançar Mariló, del blog Racó viatger de Mariló, em féu recordar vells temps. Havia de publicar cinc fotos pròpies en blanc i negre durant cinc dies, una diària, i alhora invitar cinc viatgers a fer el mateix. He publicat cada dia una foto en Facebook i he invitat cinc persones a seguir el repte. Heus ací totes les fotos i les explicacions corresponents. He titulat la meua sèrie El món en blanc i negre. El món té colors, sí, però sovint focalitzem la vista en coses molt simples. Llavors, el color és sobrer.

Havana Vella

Aquesta imatge està presa en un carrer de l’Havana Vella. Aquests dies, Cuba ocupa les primeres planes dels mitjans de comunicació. Malgrat les estretors, la vida bull pels carrers del nucli històric de la seua capital. Hi vaig estar uns dies en 2010. Em van impressionar el país del Carib i les seues gents.

Mont-Saint-Michel

Mont-Saint-Michel, un dels conjunts monumentals francesos més fotografiats. Però aquesta imatge fuig deliberadament de la postal convencional, de l’escena impertorbable —per altra banda, impossible de captar, a causa de la invasió turística. L’ombra de la mola, mentre pujava la marea, em va impactar.

Gestoria a la intempèrie

Aquesta imatge està presa a Istambul, durant un trajecte des l’aqüeducte de Valente i la Sehzade Camii fins a la Yeniçeriler Caddesi, on tenia l’hotel. Vaig passar per davant del que semblava una dependència administrativa. A la vorera hi havia instal·lada tota una gestoria: fotocopiadora engegada a l’enllumenat públic i uns individus que es dedicaven a redactar documents als soferts ciutadans —a mà, amb una màquina d’escriure... ¡Imatge inoblidable!

Mirall

Sopron és una bonica ciutat d’Hongria pròxima a la frontera amb Àustria. Bé que conserva algun edifici gòtic, el seu nucli històric és predominantment barroc. El conjunt té aqueix aspecte que es pot trobar en altres viles i ciutats centreeuropees (alemanyes, txeques, austríaques). Durant la meua estada a Sopron, va ploure. En escampar, la Torre del Foc, que presideix tota la ciutat, es reflectia als bassals dels carrers empedrats.

Espectacle grandiós

Aquesta foto és ben recent. La vaig fer el passat 9 d’octubre a la platja de Zarautz. Aqueix dia, una fortíssima galerna batia les costes d’Euskal Herria. Els núvols plomissos, la grandària de les ones, la lluïssor de l’horitzó i els seus reflexos a la sorra humida eren màgics. Això devia pensar la dona asseguda a l’espatller del banc, que contemplava absorta l’espectacle grandiós de la natura. Vaig intentar captar l’instant i la gradació de grisos, del blanc al negre absoluts.

Aquesta iniciativa fotogràfica va nàixer, amb el títol de Viaje en Blanco y Negro, al Blog de Viajes de Pumuki. Fins ara, hem seguit el repte vuit persones. Si algú més s'anima...

3 comentaris:

GranPumuki ha dit...

Gracias por unirte a la iniciativa Viaje en Blanco y Negro. Ya estas incluido en el directorio de participantes de mi blog.

Saludos y felices fistas

Xavi i Txell - Estem de Vacances ha dit...

Unes fotos precioses! A veure si ens animem!!!! :-)

Molt bon any nou Ximo!
Txell i Xavi - Estem de Vacances

Ximo ha dit...

Gràcies pel vostre comentari. Bon any, amics Txell i Xavi.