dissabte, 5 d’abril de 2014

A voltes amb el tennis

En referir-se a la nostra ciutat, les autoritats municipals solien omplir-se la boca de grans paraules: «¡Xàtiva, referent de la Comunitat Valenciana!» En realitat, aquestes proclames eren meres cortines de fum amb què s’emmascarava una política local de curta volada; el partit que ens governa des de 1995 es presentà als comicis municipals amb un programa ocult de tres punts: creació de les condicions idònies perquè la classe social que representa pogués fer bons negocis, foment del clientelisme, per tal de perpetuar-se al poder, i actuacions dirigides al benefici personal i dels afins. Durant quasi vint anys, els actuals governants s’han bolcat, esforçadament, en la tasca. El control de les llistes electorals, les dedicacions exclusives a l'activitat política, el nomenament de càrrecs de confiança i les sospites de manipulació dels procediments d’accés a les places de funcionaris municipals i la plantilla de la brigada local han estat a l’orde del dia. Tot això podria estar acabant-se. S'olora final de cicle.

Fa poc, el president local del PP, Jorge Herrero, feia unes declaracions il·lustratives:  «Encara considerem fonamental la figura de Rus, però el PP no és únicament Rus. No descarte presentar-me jo com a cap de llista en les properes eleccions locals.» En sentir açò, vaig recordar  un article escrit en aquestes mateixes planes, allà pel mes de juliol de 2011. (L’alcalde havia llevat a Herrero la delegació d’esports i li havia adjudicat la de serveis públics —cementiri, clavegueram, bombers—) «¿Serà perquè juga al tennis? La política valenciana està marcada des de fa temps pel tennis. Zaplana, que en acabar la carrera de dret no tenia feina, es dedicà al tennis. Camps, sent un jovenet amb la llicenciatura de dret acabada d’estrenar, també es dedicà al drive, el drop shot i el passing shot. ¿Tem Rus que Jorge Herrero, un tennista acceptable, puga arrabassar-li la vara d’alcalde en un futur?», em preguntava jo.

Els populars podrien estar manejant enquestes que els pronostiquen un desastre electoral. Potser Rus estiga buscant una sortida airosa —presidir el València CF, posem per cas. Si el PP perd les pròximes eleccions, Herrero hauria de gestionar la derrota. Mala cosa; es trencaria una ratxa de tennistes triomfadors. Jo em prenc les coses, però, amb bona dosi d’escepticisme; en política, fer pronòstics és un exercici inútil. S’atribueix al psiquiatra i escriptor italià Vittorino Andreoli aquesta frase: Sono un pessimista attivo. Da pessimista vedo nero dappertutto, da attivo mi affanno per illuminare ovunque. («Sóc un pessimista actiu. El pessimista veu negre pertot arreu, l’actiu es preocupa per il·luminar-ho tot.») Quant al futur del país i la ciutat, jo també sóc un pessimista actiu; veig negre el panorama polític, però sóc partidari de treballar per il·luminar-lo. Cal combatre la foscor. Conforme s’aproximen les eleccions locals, augmentarà el recurs a la por: «¡Que arriba el llop!» (El llop és —ja ho hauran endevinat— el tripartit.)

¿Què volen que els diga? Serà difícil superar la incompetència dels actuals governants. Els successius governs peperos han fet miques el nostre territori, s’han carregat el sistema financer valencià, han tancat la televisió autonòmica, han disparat les xifres de l’atur, han degradat els serveis públics, han marginat les persones dependents... També serà difícil de superar el nivell de corrupció; ara mateix, 51 persones pertanyents a l’organigrama del govern presidit per Francisco Camps estan imputades en les diverses peces judicials que investiguen els múltiples casos de corrupció destapats a la nostra comunitat (una peça del cas Nóos, dos del cas Cooperació i sis del cas Gürtel). Alguns dels imputats ocupen —o arribaren a ocupar— càrrecs d’alt nivell i gran responsabilitat: diputats, consellers, secretaris, sotssecretaris, directors generals, caps de servei, caps d’àrea...

A Xàtiva, el final del cicle deixa un panorama urbanístic devastat. En febrer, l’Associació de Propietaris Cànyoles sol·licitava la revisió urgent del PGOU. Dimecres passat, llegíem en aquestes planes el cas d’un empresari que reclama a l’Ajuntament una indemnització milionària. (El reclamant no pot disposar d’un solar seu que la corporació hauria d’haver desenrotllat urbanísticament fa molts anys.) Aquesta és la ressaca que lleguen els vint anys d'un govern municipal atret només per l’imant de la bombolla immobiliària. ¿Què diuen de tot açò els pessimisti attivi? Que hem de posar la vista en un futur més lluminós. En fi, tant de bo aconseguim un pròxim govern local format per persones honrades i competents, encara que no sàpien jugar al tennis.
 
(publicat a Levante-EMV, el 05/04/2014)