diumenge, 29 de desembre de 2013

Don't worry, be happy

Per Nadal, tot s’endolceix. Les festes nadalenques són una època propícia per a dissimular i amorosir qualsevol situació anguniant amb serrellets de colors, pluja d’argent, cabells d’àngel, llàgrimes d’or, llums, boletes i estrelletes. Aquests dies, tothom es desitja amor, pau i felicitat. El complex consumista es duu la palma, a la cursa desenfrenada per ensucrar-nos la vida. Una coneguda marca de telefonia mòbil, posem per cas, ha repescat un tema d’inspiració reggae escrit a finals dels vuitanta pel cantant de jazz Bobby McFerrin. Fins i tot els jugadors de l’Olímpic es vestiren de roig —abandonant la seua indumentària tradicional de colar blanc— i, au, es posaren a cantar el Don't worry, be happy (No et preocupes, sigues feliç). En realitat, el músic nord-americà, que imita amb la seua veu tota mena d’instruments musicals, volgué escriure una lletra irònica: «No tens on reposar el cap. / Algú vingué i s’emportà el teu llit. / No et preocupes, sigues feliç. / L’amo diu que deus un lloguer. / Et desnonaran. / No et preocupes, sigues feliç.» La tornada ha acabat utilitzant-se, en anglès, per a burlar-se de qui no sembla prendre’s massa seriosament una qüestió d'extrema gravetat. La cançó és, en definitiva, pur sarcasme.

La marca que fa servir la melodia de McFerrin també dóna peu al sarcasme —sense voler, supose. «No et preocupes, sigues feliç. / Has de pagar una de les telefonies mòbils més cares d’Europa. / No et preocupes, sigues feliç», taral·larege jo, quan veig l’anunci. Ara bé, que ningú no pense que la banalització del Nadal és cosa exclusiva d’empreses comercials; els polítics que ens governen també hi posen molt de la seua part. Ens confiten les festes amb llums, betlems i felicitacions, però no volen que una dona puga avortar un fetus amb malformacions gravíssimes (això sí,  retallen dràsticament les prestacions a les persones dependents). «No et preocupes, sigues feliç. / Tots tenim dificultats a la vida. / Capficant-nos, fem que es multipliquen. / No et preocupes, sigues feliç», cantussegen mentre lleven la tarja sanitària als immigrants sense papers, o neguen les ajudes a persones en situació de pobresa extrema. En realitat, la cançó que més hauria de sonar aquests dies és Christmas can be tough, perquè molts ciutadans estan vivint el Nadal més complicat de les seues vides. Però la gent no està per a cançons.

A Xàtiva, el panorama no és distint: mentre les autoritats municipals enlairen les notes de Fum, fum, fum i altres nadales, els voluntaris de Creu Roja, Càritas, Gent de la Consolació i l’Església Evangèlica han de subministrar roba, aliments i medicines als necessitats. El voluntariat té, però, dues cares, com les monedes: en una, apareix la solidaritat de la gent; en l’altra, veiem com és de fàcil edulcorar les situacions de radical injustícia. ¡Les escenes dels voluntaris que proporcionen sopar nadalenc a gent en situació d’exclusió social són ben tendres i boniques! Quadren perfectament amb l’esperit tou de Nadal. Però l’administració pública està agafant uns pèssims costums: mancar a les seues obligacions, desertar de la “seua” feina —«Com que ja la fan els voluntaris», deuen pensar els polítics que gestionen les nostres institucions. Assistim a la reedició de la sopa dels pobres. ¿Qui anava a pensar, en ple segle XXI, que tornaríem enrere com els carrancs? «No et preocupes, sigues feliç. / L’estat del benestar s’ensorra. / La caritat usurpa el lloc de la justícia social. / No et preocupes, sigues feliç.»

I així, escoltant nadales i reggae, ens anem acostant al 31 de desembre, dia dels bons desitjos per a l’any vinent. Les perspectives macroeconòmiques són —segons el parer dels gurus de les finances— molt esperançadores. En canvi, a nivell de carrer, el panorama és ombrívol: atur, precarietat laboral, caiguda dels salaris, congelació de les pensions, pujada de la llum, augment dels impostos... Aquests dies, massa persones trauran el ventre de mal any gràcies a les ONG. L’establishment continua, però, a la seua: «Sigues feliç. Posa un somrís al teu rostre. / No desanimes ningú. / No et preocupes. Qualsevol cosa passarà aviat. / No et preocupes, sigues feliç.» Hauríem de canviar de títol i tornada. Els guionistes de la sèrie Els Simpson van suggerir aquesta alternativa: I'm worried, need money (Estic preocupat, necessite diners). En fi, jo voldria desitjar, des d’aquestes planes, un 2014 en què la consciència ciutadana i l’exigència de justícia social assoliren la massa crítica necessària per a provocar una reacció en cadena.
 
(publicat a Levante-EMV, el 28/12/2013)