divendres, 27 de desembre de 2013

Creure en la llibertat

TV3 no té res a  veure amb el tancament de Canal 9. Sí, és possible que una minoria haja pensat: «Un cop vista la guingueta en què s’havia transformat Canal 9, millor que la tanquen i ens deixen veure TV3». Però el canal autonòmic català no era competidor de la televisió valenciana des de feia molt de temps; ja s’havien preocupat el PSOE, primer, i el PP, després, d’eliminar el senyal de TV3. Creure que els valencians partidaris de rebre les emissions de la televisió catalana eren capaços de tombar l’audiència de Canal 9 és adjudicar-los una força i una incidència que ja voldrien tenir, ja. D’altra banda, els indignats per l’absència de TV3 —socis d’ACPV inclosos— tenim motius sobrats per a exigir la restitució del seu senyal; els avatars  que sempre han acompanyat la peripècia valenciana d’aquest canal han suposat treball de molts col·lectius, diners trets de les nostres butxaques, multes i disgustos. Lògicament, no estem disposats a donar per perdut tant d’esforç. Si hom creu en la llibertat, ¿quin problema planteja l’existència de dos canals en català al nostre territori? ¡Cap! Cadascú podria veure aquell que li vingués en gana. El canal que oferís més programació de proximitat, un entreteniment de qualitat i millor informació s’emportaria la quota més gran de pantalla. És la llei eterna de la competència. Definitivament, les persones que vindiquem l’arribada de TV3 als nostres televisors no tenim la culpa del declivi de RTVV. Aqueixa culpa correspon exclusivament al PP valencià i als còmplices que va col·locar al centre de programes de Burjassot. Fins i tot podria haver existit una estratègia deliberada, i perfectament planificada, de destrucció de la televisió valenciana, a fi d’afavorir la seua privatització. Qui sap...