dissabte, 27 d’octubre de 2012

Amors que maten

El PSOE s’ha ensorrat a Galícia i el País Basc. I podria passar-li el mateix a Catalunya. El centreesquerra espanyolista porta camí d’esdevenir residual al conjunt de l’Estat. I això, encara que semble mentida, podria crear un veritable problema a la dreta centralista, que es quedaria sense interlocutor preferent. Per al PP, l'ideal seria pactar els grans assumptes d’Estat amb un PSOE debilitat però no mort. Altrament, hauria d’entendre’s —en temes puntuals— amb una plèiade de grups divergents: un PSOE agònic, una IU radicalitzada, una UPyD que aspira a llevar vots al PSOE però també al mateix PP. O encara pitjor: s'hauria de pactar amb partits nacionalistes emergents i amb aspiracions independentistes. ¡Un maldecap! Per això, alguns sectors de la dreta han sortit en defensa del PSOE. Un article de Félix de Azúa, publicat en El País del passat dia 24, n’és paradigmàtic. Quizá ya haya pasado el tiempo de las admoniciones y estemos en el de echar una mano, deia l’articulista. Això sí, quan vols tirar una mà al teu adversari polític, pots acabar tirant-li-la al coll. És el que Félix de Azúa, un dels quinze firmants dels dos manifests de Ciutadans de Catalunya, fa amb el seu article. L'escriptor diu que el PSOE legalitzà Bildu, recolza l’independentisme català i s’identifica amb els sindicalistes andalusos que roben als supermercats. En fi, no sé si serviran de molt “ajudes” com aquesta. En comptes d'ajudar el PSOE, Félix de Azúa sembla voler convertir-lo en clon d'UPyD. ¿Voldrien Rosa Díez i els seus amics ocupar l'espai electoral i polític del PSOE? ¡Naturalment!
 

3 comentaris:

Xavier Aliaga ha dit...

Interessant, Ximo. El PSOE va a sofrir ara dues forces de direcció contrària que van a partir-lo: aquells que diuen que s'ha fet massa nacionalista i d'esquerres (ai, las!) i la molt més sensata sensació que els contorns del partit socialista s'han difuminat tant (cap a la dreta), que ha perdut tota la seua funció. Acabarà esquarterat.

Ximo ha dit...

A això s’hauria d’afegir altre element preocupant: la direcció i la militància del partit estan “envellint” a la carrera, sobretot la direcció. Si no aconsegueixen trobar, d’ací a les properes eleccions, un lideratge nou i més jove, i unes idees més engrescadores, acabaran per no connectar en absolut amb la ciutadania. Sincerament, no crec que Griñán siga un bon recanvi per a Rubalcaba. Els intents del president andalús de vindicar-se com a nou secretari general em recorden allò del tort al país dels cecs.

Xavier Aliaga ha dit...

El tema de Griñán és al·lucinant, sí. No veig com poden renovar de veritat quadres i bases.